La Nit de l'Art ja és aquí. Fa devuit anys que Palma celebra una rentrée que s'ha convertit en festa grossa. Hi ha bons motius per a la celebració perquè el fet que les galeries i museus es converteixin, encara que només sigui per un capvespre, en l'aglutinador de la multitud i el motiu pel qual el carrer, els restaurants, els bars i les terrasses del centre són plens de gom a gom, és un fenomen extraordinari, meravellós. I fins i tot m'atreviria a dir que no importa gaire saber positivament que la majoria de la gent no tornarà a acostar-se a l'art durant la resta de l'any.
La Nit de l'Art, amb devuit anys, si fos una ciutadana més, ja podria votar, i això vol dir elegir, prendre posició, significar-se. Però jo, que sempre he de reconèixer que quan va néixer m'hi vaig mostrar molt reticent pel fet precisament que es pogués convertir en un esdeveniment social que poc o res tingués a veure amb l'art, que no n'afavorís la contemplació de les obres i que no tingués cap efecte sobre un acostament real i durador a l'art, ara no puc dir que m'equivocàs, però sí que ja no estic d'acord amb mi mateixa. Crec que la Nit de l'Art ha de ser això, una festa de les galeries, dels centres culturals, dels espais alternatius i, sobretot, una festa ciutadana. Això sí, amb el nexe d'unió de l'art.
A l'ARA Balears també hi feim feina, amb la Nit de l'Art. N'hi férem l'any passat i n'hi feim enguany. Ens agrada estar al costat dels grans i petits esdeveniments culturals: la Setmana del Còmic, amb els llibres per Sant Jordi, amb obres com Acorar o Herodes rei, amb cicles teatrals com Jardí desolat, amb concerts i festes com Sant Antoni. Així que per a la Nit de l'Art trobareu, a les galeries, museus i centres culturals, un ARA Balears dedicat a la Nit de l'Art, amb continguts que contribueixin a viure-la millor i pensar-hi un poc els dies següents.
