Publicitat
Publicitat

Molta merda

Desitjar caramulls d'aquest desagradable excrement és habitual entre la gent del teatre, que asseguren que l'expressió prové del temps en què els carruatges esperaven a la porta dels teatres. Molts carruatges aparcats volia dir molts cavalls, per tant, molts fems.

Aparcar i els aparcaments també ens defineixen. Els dels restaurants de carretera ens indiquen el preu del menú que s'hi serveix. A altres amb gespa, netejam el cotxe abans d'aparcar-hi. Els de les discoteques són concorreguts, la gent va i ve, nerviosa, a tota hora. Els dels cafès són desordenats, 'ara ve l'amo' 'només és un moment' semblen dir. Els del camp de futbol s'eixamplen i s'estrenyen cada quinze dies. Els de les esglésies i els teatres són ordenats, com si fossin conscients del ritual del qual participa el conductor a l'interior del temple.

Divendres passat els cotxes aparcats davant les escoles desprenien aquesta serena actitud d'assistir a quelcom rellevant, ben diferent dels dies corrents a hores d'entrada i sortida dels infants. El silenci estival del carrer desert és correspost pels estralls de músiques multicolors que barregen l'alegria d'acabar el curs amb la reflexió dels pares sobre l'acompliment del deure, la rapidesa de la vida i el sentit de tot plegat.

L'al·lotea saltironant acomiada companys de classe, i els pares, tot convocant-se per un horabaixa d'estiu, parteixen carregats de manualitats i quaderns amb la convicció que avui era important assistir a un d'aquells moments significats de la vida: a veure senyar les fites que marca l'escola. Els cotxes deixen buits els carrers dels voltants del centre, que roman sense infants, ni pares, ni mestres. Sense ells, del curs passat ja només en resta el com hem crescut i el record de decrets, protestes, ordres i desordres. Per a l'any que ve, merda! Molta!

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF