Publicitat
Publicitat

Hereus del municipalisme de la Mancomunitat

Fa 100 anys, el 6 d’abril del 1914, després de més de dos segles sense cap institució que representés els catalans des del Decret de Nova Planta, es va viure una de les èpoques més transcendents de la història de Catalunya, la creació de la Mancomunitat de Catalunya. La primera institució catalana que tenia per objectiu modernitzar el poble català i establir les bases del nou catalanisme polític.

Construir un país modern amb l’objectiu bàsic i principal d’assegurar els serveis a tots els ciutadans visquessin on visquessin. Aquest era l’ideal del president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Gràcies a la voluntat i la constància d’establir aliances entre les diferents formacions polítiques, va aconseguir una unitat d’acció política des de la diversitat ideològica per reclamar al govern central una demanda històrica: la federació de les diputacions, la primera base d’una veritable estructura d’estat.

Tot i no disposar de totes les competències per prestar els serveis bàsics, Enric Prat de la Riba creia que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya havien de viure en igualtat de condicions indiferentment del seu lloc de residència. Aquesta obsessió el va portar a pensar que no hi podia haver ni un sol ajuntament que no disposés dels serveis de policia, escola, biblioteca, telèfon i carretera.

Calia implantar una institució feta per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Una institució que anés més enllà de la fiscalització i recaptació dels impostos als ciutadans. Catalunya necessitava un organisme que treballés per oferir una política educativa de qualitat, que equiparés la política social del país a l’alçada de països europeus més desenvolupats que Espanya. Un organisme que treballés perquè Catalunya esdevingués un país culte i potent, i, sobretot, perquè tots els ciutadans tinguessin bones comunicacions. Al llarg dels anys, la Mancomunitat va assolir la fita, i va aconseguir que més de 200 pobles deixessin d’estar aïllats, que es construïssin més de 400 quilòmetres de camins, que el telèfon arribés a gairebé 400 municipis i que es creés la Biblioteca de Catalunya.

Cent anys després, els alcaldes i alcaldesses som hereus del seu municipalisme. Tenim presents els objectius i reptes de Prat de la Riba. Som conscients que el seu llegat ha estat clau per establir les bases del que és actualment el món municipal i de les funcions que desenvolupa. Els ajuntaments són la porta d’entrada de la ciutadania a l’administració. Som els canalitzadors de les seves demandes i, per això, ens hem bolcat a donar resposta a les seves necessitats i inquietuds. Uns electes locals que amb recursos limitats fem front a tota mena d’inclemències per assegurar que els veïns i veïnes puguin viure i disposar de tots els serveis necessaris amb la qualitat que els pertoca. Aquesta és la nostra raó de ser. No volem defugir aquesta responsabilitat que ens han confiat els ciutadans a través de les urnes.

Alcaldes i alcaldesses tenim clar que no deixarem perdre el llegat de Prat de la Riba per les imposicions que vénen des dels despatxos de la capital de l’Estat. Unes imposicions fetes amb l’objectiu de recentralitzar i laminar els serveis que tants anys han costat d’aconseguir als ciutadans. Si la unió del catalanisme polític entorn d’una única institució, com va ser la Mancomunitat, semblava una quimera fa 100 anys, ara no ens arronsarem davant d’una llei. Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya no volem demanar permís per prestar els serveis als ciutadans.

En el seu moment, Prat de la Riba tenia clar que treure competències i traspassar a l’Estat serveis que prestaven els ajuntaments a ple funcionament només podria crear multitud de problemes. I que els servidors locals, els alcaldes i alcaldesses, eren els que millor coneixement tenien de les necessitats que la ciutadania reclamava.

Aquest valor afegit ens ha de fer veure que tenim un futur prometedor que ens ha de permetre seguir modernitzant pobles i ciutats. Els electes locals tenim l’objectiu de caminar plegats amb la ciutadania per assolir un benestar millor. Tal com deia Prat de la Riba: “Tenir els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya”.

*Miquel Buch, president del Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC) i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF