Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Per a un nou model territorial de Balears

Quan fa més d’una dècada els ecologistes advertien que Balears assolia un creixement per damunt de les seves possibilitats territorials, molts pensaren que era una exageració. El temps els ha donat la raó, i no sols en termes de sacrifici de recursos naturals, que això queda palès amb més exemples del que seria desitjable. També ha confirmat les seves tesis la realitat econòmica dels darrers anys. Les Illes apostaren amb entusiasme per la bombolla immobiliària, i la completaren amb unes inversions multimilionàries en grans infraestructures, que el discurs públic justificava en termes de modernitat i de necessitat d’adaptar el territori a les necessitats de l’economia.

Però, com expliquen avui diferents experts en el dossier sobre la saturació territorial balear, aquelles infraestructures han hipotecat de tal manera els comptes públics que, quan ha arribat l’hora de plantejar-se nous horitzons, al mal finançament s’hi afegeix una despesa financera enorme que ferma les mans dels gestors públics. Des de fa prop d’una dècada, la renda per càpita balear ha entrat en caiguda, perquè el model econòmic no ha estat capaç de generar ocupació, i molt menys, feina de qualitat, mentre que continuava l’increment poblacional.

Balears gasta els seus pocs recursos disponibles pagant dessaladores, autopistes i altres estructures d’escala continental que no es pot permetre, i no és capaç de recuperar aquesta inversió en termes de generació de riquesa, cada vegada més mal distribuïda. Ara ha estat l’aigua a Eivissa, però els avisos ja venien d’enrere. No es pot continuar adaptant el territori a les conveniències d’uns quants i a curt termini, sinó que cal encetar polítiques que posin la preservació per damunt de tot.

Els residents saben que cada any el mes d’agost és el màxim exponent d’aquesta saturació, de la qual convé fugir com a societat per tal d’allargar la temporada turística, cercant la diversificació del producte. Només així, Balears tornarà a créixer i no haurà d’actuar sempre tapant els forats d’una mala planificació territorial.