Publicitat
Publicitat

PUGNA ENTRE MILITARS I ISLAMISTES

Sentència històrica contra el colpisme a Turquia

La justícia condemna a cadena perpètua l'excap de l'estat major i desenes de militars i civils

La justícia turca va condemnar ahir a cadena perpètua el general Ilker Basbug, que entre el 2008 i el 2010 va ser el cap de l'estat major del segon exèrcit més gran de l'OTAN. Se'l considera el cap d'una trama -amb el nom en clau d'Ergenekon- formada per oficials militars, líders opositors i periodistes que pretenia derrocar el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan i el Partit de Justícia i Desenvolupament (AKP). Dels 275 acusats, 17 han estat condemnats a cadena perpètua, 23 absolts i la resta castigats amb penes d'entre 2 i 49 anys de presó. Entre els condemnats hi ha tres diputats del principal partit de l'oposició, els kemalistes socialdemòcrates i laics del Partit Republicà del Poble (CHP).

"La sentència és històrica: suposa una ruptura fonamental amb el poder de l'exèrcit", explica a l'ARA des d'Istanbul Gerald Knaus, de la European Stability Initiative. "Avui la diferència entre Turquia i Egipte són aquests judicis: fa deu anys això era inimaginable".

El macrojudici és una fita en la llarga pugna pel poder entre els islamistes -que guanyen les eleccions des del 2002- i el que a Turquia es coneix com l' estat profund . Ergenekon és una vall centreasiàtica que en la mitologia turca va ser el refugi on un llop va salvar els turcs de l'extermini.

Segons la sentència, que ha trigat cinc anys, els acusats preparaven una sèrie d'atemptats amb bomba i assassinats per desencadenar el caos i justificar un cop militar. La trama es va destapar el 2007, quan es va trobar un arsenal de granades de mà en una casa d'Istanbul.

La cronologia del colpisme a Turquia és recurrent i pròxima: 1960, 1971 i 1980. El 1997 l'exèrcit va emetre una sèrie de "recomanacions" al primer govern islamista de la història del país, que havia guanyat les eleccions dos anys abans. El primer ministre Necmettin Erbakan va haver d'acceptar la prohibició de l'ensenyament religiós i de l'ús del vel a les universitats i va ser forçat a dimitir. El seu partit va ser il·legalitzat i en va sorgir l'ala moderada que va fundar l'AKP d'Erdogan.

Després de l'empresonament, el setembre passat, de més de 300 oficials acusats de colpisme en un altre cas (la condemna va desencadenar la dimissió de tota la cúpula militar), el pols entre els militars i els islamistes sembla tenir ara un clar guanyador: dissabte el govern va forçar la retirada d'un general considerat hostil als islamistes.

Crítiques de l'oposició

Però la manera com s'ha portat el cas i el fet que la sentència arribi després de la repressió de les protestes contra el govern islamista que van arrencar amb el parc de Gezi condicionen la lectura de la sentència. L'oposició ha parlat de caça de bruixes i molts analistes independents denuncien que en alguns casos no s'han aportat proves i que no s'han respectat els drets dels acusats. "Erdogan ha transformat l'antiga dictadura militar en un estat policial", denunciava en una crònica a Der Spiegel Hasnain Kazim.

Els crítics veuen la sentència com la demostració de la falta d'independència del poder judicial. "Ha sigut una gran oportunitat perduda -apunta Knaus-, perquè els defectes en el procediment han fet que en lloc d'unificar els turcs, la sentència encara hagi polaritzat més el debat. Després dels fets del parc Gezi, una societat dividida necessita poder confiar en les seves institucions, i el descrèdit del poder judicial no hi ajuda", afegia. La inexistència de garanties en els processos judicials contra els kurds i els grups d'esquerra porta les associacions de defensa dels drets humans a alertar que Turquia està lluny de completar el camí cap a la democràcia.