Publicitat
Publicitat

EUROPA DE L'EST

L'ultraconservador Kaczynski vol tornar a governar Polònia

L'economia cau i el bessó del difunt president guanya popularitat

Fins fa pocs mesos Polònia tenia el vent a favor. Era un oasi en la crisi europea, encadenava gairebé dues dècades de creixement i el seu primer ministre, el liberal Donald Tusk, era el cap de govern polonès més popular des de la caiguda del comunisme i l'únic que era reelegit. Historiador de formació, havia aconseguit recuperar la deteriorada relació amb Alemanya, el seu principal soci comercial. Els vincles entre Berlín i Varsòvia havien tocat fons sota el seu predecessor, Jaroslaw Kaczynski, que atacava sistemàticament la UE, acusava Alemanya de tenir ambicions imperialistes i fins i tot va arribar a insinuar que Angela Merkel havia arribat a la cancelleria amb l'ajuda de la policia secreta de la RDA.

Però els índexs econòmics polonesos han acabat cedint a la crisi i semblen disposats a emportar-se Tusk. "La recessió ha erosionat els seus credencials com a gestor i s'ha instaurat la fatiga contra el seu partit", explica l'analista Wawrzyniec Smoczynski, del think tank polonès Polityka Insight.

Coincidint amb la meitat del seu segon mandat, l'economia ha esquivat pels pèls la recessió i l'atur ha arribat al 13,6%. Aquestes dades, que poden semblar fins i tot desitjables per a algunes economies del sud d'Europa, arriben acompanyades d'impopulars reformes que, "als ulls de l'oposició, no serien necessàries si en època de bonança hagués retallat els privilegis en pensions i assegurances de pagesos i miners", segons apuntava aquesta setmana el setmanari The Economist . Ara que les arques pateixen, Tusk ha aprovat augmentar l'edat de jubilació.

Mentrestant, Kaczynski, un vell conegut i temut de la política europea, s'alimenta del descontentament i es prepara per plantar cara.

Ha passat tres anys a l'ombra, allargant un dol que encara fa que porti corbata i vestit negre. L'arrossega i el passeja en públic esporàdicament d'ençà que el 2010 el seu germà bessó i aleshores president del país, Lech Kaczynski, va morir en un accident d'avió sobre la ciutat russa de Smolensk. Encara falten dos anys per a les eleccions parlamentàries i presidencials, però una enquesta del principal institut estadístic del país, CBOS, donava al maig per primer cop en sis anys l'avantatge del partit dels bessons, Llei i Justícia, amb un 26%, davant el 23% de la Plataforma Cívica de Tusk.

L'home que sembla que ha recuperat el suport va convertir -el 2006 i amb el seu bessó- Polònia en la primera democràcia occidental amb dos germans liderant estat i govern. El seu còctel de retòrica xenòfoba, homòfoba i antieuropea va ratllar el deliri quan, un cop mort Lech, Jaroslaw va iniciar una croada en què perjurava que la mort del seu germà havia estat un complot ordenat pel Kremlin. El mateix any de l'accident, el 2010, Jaroslaw Kazcynski va intentar catalitzar el dol nacional en les eleccions presidencials, sense èxit. Kazcynski, que als seus 64 anys no s'ha casat i va viure amb la seva mare fins que la dona va morir al gener, promet arreglar l'economia amb mesures populistes com la renacionalització dels bancs en mans estrangeres (un 70% del sector bancari).

Un home ferit i ambiciós

"Kazcynski va perdre la seva meitat en l'accident", explica al The New York Times Janina Paradowska, analista política del setmanari Polityka . "Durant un temps, era un home ferit, però les últimes enquestes l'han mogut a lluitar", diu.

"A Kazcynski el motiva una ambició personal i el seu conservadorisme i nacionalisme amenacen d'aturar el desenvolupament de Polònia", explica Ruch Palikota, membre del partit opositor d'esquerres. "Si manté la imatge de germà en dol perpetu i si l'economia polonesa no surt de l'abisme, aleshores tindrà possibilitats clares de guanyar".