Publicitat
Publicitat

L'ensurt de la banca xinesa ha estat orquestrat pel govern

Des de la perspectiva occidental, el sistema financer xinès és tancat i primitiu. Des de la perspectiva xinesa, tenir els mercats financers controlats és el que cal. El mandarinat ha dissenyat un sistema financer subordinat a l'estratègia de desenvolupament econòmic. Avui són pocs els que qüestionen els darrers 30 anys de miracle econòmic: el govern i els funcionaris ho han fet prou bé. Aquesta setmana, no obstant, semblava com si la sort se'ls hagués acabat. El món ha temut un moment Lehman a la Xina: la borsa s'ensorrava, el sistema bancari no tenia liquiditat i el pànic s'estenia a empreses necessitades de crèdits. Les fases de creixement econòmic ràpid sempre tenen un final: ¿li havia arribat l'hora a Xina?

En realitat, l'ensurt d'aquests dies ha estat planificat. Fins ara, els bancs xinesos han tingut a disposició tot el crèdit que han volgut... i més. Jugant amb partides fora de balanç, i a través d'un sistema bancari a l'ombra, s'han finançat molts projectes especulatius i de baixa productivitat. El banc central (PBOC) ha enviat un avís al sector financer. I no serà l'únic. Poc després que el PBOC restablís el crèdit, l'agència de notícies Xinhya ja demanava mesures addicionals.

Es diu que el PBOC té un segon objectiu: redirigir el crèdit cap a nous destinataris. Aquesta escomesa equival a una reforma estructural del sistema, que avui beneficia grans empreses, monopolis estatals i constructors d'infraestructures. El crèdit és un bé públic cabdal, que cada país decideix repartir a la seva manera. Els nous receptors de crèdit serien els exportadors, pimes i el sector serveis i de tecnologia. El repte de la Xina no és financer: és la competitivitat de l'economia real.

El nou govern elegit aquest any és conscient que, sense una reordenació industrial, la productivitat xinesa decreixerà i l'economia s'encallarà. Hi haurà, per tant, turbulències en la mesura que s'organitzi la resistència de l' establishment al nou repartiment. L'estira-i-arronsa afectarà el creixement. Afortunadament, però, l'estabilitat financera no depèn de tercers: inversors privats, agències de ràting occidentals i el capital estranger hi tenen poc a dir. La crisi d'aquesta setmana ha estat orquestrada, de fer i desfer, amb objectius de transformació clars a mitjà termini. És a dir, política. La Xina està en bones mans. Hi hauria ensurt només si el nou govern no consolidés el seu poder.