Publicitat
Publicitat

Basma Khalfaoui: "Sóc optimista de cara al futur perquè conec bé el poble tunisià"

La seva valentia després de l'assassinat del seu marit, el dirigent d'esquerres Chokri Belaïd, va ser un exemple per als tunisians. Avui n'ha agafat el relleu

Basma Khalfaoui es va convertir en una figura pública de Tunísia el 6 de febrer passat. El dia que el seu marit, el dirigent d'esquerres Chokri Belaïd, va ser assassinat a la porta de casa seva d'un tret al clatell, en un atemptat que va commocionar el país. La imatge de Basma Khalfaoui amb els dits fent el signe de victòria mentre escortava l'ambulància que portava el cos va ser una crida a la revolta contra la por. La vídua va apuntar al govern islamista d'Ennahda com a responsable de l'assassinat. La mort de Belaïd va motivar la primera vaga general de la història del país i desenes de milers de tunisians van sortir al carrer per participar en el funeral. El missatge era clar: la revolució que va desencadenar l'onada de canvi al món àrab encara no ha dit l'última paraula. Basma Khalfaoui ha agafat el testimoni i -com va haver de fer la seva mare després que el seu pare morís massa jove- haurà de tirar endavant amb les seves filles, Nayrouz, de 8 anys, i Nada, de 5.

Què va canviar a Tunísia amb l'assassinat de Chokri Belaïd?

L'assassinat pretenia instaurar una atmosfera de por, però no ho van aconseguir. Els tunisians van sortir massivament al carrer i es van revoltar, perquè Chokri era algú molt estimat, un home tendre que es preocupava pels més desfavorits. I a més, no hi havia precedents d'un atemptat com aquest. Tot plegat va portar un canvi polític: el suport de masses que tenia abans Ennahda està caient d'una manera flagrant. Han perdut les simpaties que tenien com a víctimes de la repressió de la dictadura: la gent ara sent que governen per revenja i que la seva revenja és contra la ciutadania. També els socis de govern han perdut suport: el president Moncef Marzouki es considera un titella en mans d'Ennahda, igual que el partit socialdemòcrata.

La investigació de l'assassinat no ha donat gaires respostes.

La investigació no és clara, ni profunda, ni sincera. No hi ha cap voluntat política de saber qui va matar Chokri Belaïd. El procés està ple d'irregularitats. Un crim comú s'hauria investigat amb molta més cura, i mentre passa el temps es perden proves. Els ministres de Justícia i de l'Interior no demostren cap mena d'interès. Hi ha tres detinguts, però diuen que no saben qui va ordenar l'assassinat i el govern diu que el presumpte autor podria ser a Algèria. Ni el pare de Chokri ni jo hem rebut cap informació oficial, gairebé cinc mesos després.

Avui s'han convocat protestes contra el projecte de Constitució.

Diuen que faran eleccions, però encara no tenim data, ni constitució, ni procediment electoral... Ennahda rebutja una constitució cívica i vol imposar que Tunísia es converteixi en un estat islàmic. Al text tampoc hi ha cap esforç per reconèixer la igualtat real de la dona, ni cap interès per aprofundir en les problemàtiques econòmiques i socials. I no volen recollir l'obligació de respectar la Carta Internacional de Drets Humans. Crec que Ennahda està intentant guanyar temps per reconduir les coses, però em sorprendria molt que recuperessin la connexió amb la ciutadania. I no sé si arribarem a les eleccions, perquè hi ha un profund malestar social. Sota la calma aparent que avui viu el país s'amaga la continuïtat de la revolució.

La història no s'ha acabat?

No. Estem en ple procés revolucionari. I com tots, té avenços i retrocessos. Crec que som a les portes d'una nova onada. Les coses s'estan movent i cal un gran esforç de resistència. Tinc la sensació que si no resistim ara no tindrem cap altra oportunitat d'alçar-nos. Alguns partits estan lligats de peus i mans per la por. I tenim la història de l'amenaça salafista, que el govern no para de repetir-nos. El govern és cada vegada més dur, i les forces d'esquerra del Front Popular han llançat com a alternativa una àmplia coalició per enfrontar-se al model social d'Ennahda. Comencem a veure reaccions, però el camí és llarg. Que caminem em fa tenir esperança, i que sigui llarg em sembla normal. És com un part llarg i dolorós, però sóc optimista, perquè tenim una societat civil molt avançada i molt ferma, que no està disposada a tirar la tovallola.

Des del punt de vista social no es veuen grans canvis.

Sí que han canviat les coses... però a pitjor! Amb l'augment de la inseguretat, el turisme està enfonsat i també la indústria, perquè moltes empreses estrangeres han marxat quan els tunisians han començat a reclamar els seus drets socials. L'atur no para de créixer i el govern no fa res. Pensàvem que després de la revolució tindríem més feina, més hospitals, més escoles... i en canvi la situació és catastròfica. I des del punt de vista de les llibertats de la dona anem enrere: ara hi ha moltes farmàcies al sud que no venen preservatius. És una cosa increïble a casa nostra.

Però vostè és optimista.

I tant, perquè l'oposició existeix i confio més en la societat civil que en els polítics. Sóc optimista amb el futur del meu país, perquè conec bé el poble tunisià i sé que no ens deixarem enganyar. La revolució no és una fórmula màgica: és un procés lent, llarg, costós, que té un preu molt car. Però la revolució és justament això. Encara ens queda molt per fer, però hi arribarem.