22/09/2017

La síndrome de la panxa plena

2 min
La síndrome  de la panxa plena

Ahir li van preguntar a Zidane si la Lliga està sentenciada. A 22 de setembre i, aparentment, de manera seriosa. Lògicament, el francès va tirar d’ironia. Perquè és veritat que el Madrid només ha remuntat un cop -la temporada 2002-2003- un desavantatge de set punts per acabar sent campió, però pensar que has dit adeu al títol a la jornada 5 no té ni cap ni peus.

Un plantejament tan categòric hauria tingut sentit fa uns anys, quan el Barça i el Madrid aconseguien per sistema prop dels 100 punts a final de curs, però ara ja no. Sense anar més lluny, al gener el Barça va tenir cinc punts de dèficit -i un partit pendent per als blancs- però els de Luis Enrique van tenir opcions fins a l’última jornada.

El que sí que és veritat és que el Madrid ha començat la Lliga de manera desconcertant, capaç de resoldre i de mostrar-se superior als partits exigents -Anoeta- i patinant en els que donem per guanyats -Llevant, Betis- abans de començar. En honor a la veritat, s’ha de dir que -com el del València- són partits que els blancs haurien pogut guanyar amb una mica de punteria, però precisament perquè s’encallen quan sembla que fan mandra em fa pensar que tenen allò que Guardiola va definir com la panxa plena. Estic convençut que la sortida de Morata i James, i fins i tot de Pepe, ha debilitat la segona unitat que va ser clau la temporada passada, però no crec que el Madrid tingui un problema futbolístic. O com a mínim cap problema que no tingués ja la temporada passada. Simplement és que, com va dir Zidane, ara se’ls escapen partits que abans guanyaven sense merèixer-ho. I aquí hi compta molt el grau de desig, que és normal que hagi baixat perquè han guanyat tres de les últimes quatre Champions i perquè al maig van aprovar l’assignatura que tenien pendent a la Lliga.

Això encara dona més mèrit al que va fer el millor equip de la història, capaç d’aixecar sis Lligues en vuit anys, però tard o d’hora el Madrid es connectarà. En aquest sentit, fa molt bé Valverde de passar dels set punts d’avantatge. El Txingurri té a favor l’ànim de revenja d’un vestidor que l’any passat només va celebrar la Copa, però imagino que és perfectament conscient que el calendari inicial del Barça ha sigut absolutament benèvol i que al seu equip encara li falta millorar un munt d’aspectes. De moment, viu del descomunal estat de forma de Messi i para de comptar, però l’argument no servirà tota la temporada. Així que està bé aprofitar el panxaplenisme blanc, però calma, que això és molt llarg.

stats