Publicitat
Publicitat

TEATRE

‘Lucrècia’ i la Menorca catalana del XVIII

La Seca Espai Brossa estrena la versió de Joan Ramis rescatada per Jordi Carbonell

El filòleg i polític Jordi Carbonell (Barcelona, 1924) ha dedicat més de mig segle a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, des de l’època medieval fins al segle XIX i de tots els territoris de parla catalana. No ha tingut mai por: va viure la Guerra Civil, va liderar la lluita antifranquista i va ser empresonat, incomunicat i torturat. Va ser un dels promotors de l’Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat el 1970 i mai va cedir: no importaven les conseqüències, ell parlava en català. Mort el dictador, l’Onze de Setembre, a Sant Boi, va pronunciar algunes frases que es convertiran en referència: “Que la prudència no ens faci traïdors”. És també qui va introduir la forma “nous catalans”. Ahir La Seca Espai Brossa i Serra d’Or li van retre homenatge amb motiu de l’estrena d’una troballa seva: Lucrècia.

Carbonell va descobrir aquesta obra de Joan Ramis (Maó, 1746-1819), als anys 60, mentre investigava en el fons Rull de teatre a Barcelona. Poc després va marxar a Menorca per estudiar in situ els fons d’algunes biblioteques privades.

La cultura menorquina l’acabaria fascinant. Menorca, una colònia britànica al segle XVIII, va ser l’únic territori que no va ser sotmès a les prohibicions lingüístiques de la Nova Planta borbònica. “És el que hauria pogut ser la literatura catalana si no hagués estat sotmesa a la repressió”, destaca Carbonell. “A la societat maonesa del segle XVIII, el català s’utilitza en literatura però és també la llengua de comunicació. Els anglesos no van perseguir el català, com sí que ho van fer els espanyols”, afegeix el filòleg i polític.

L’obra de Ramis, a qui Carbonell compara amb Àngel Guimerà, va quedar oculta fins al seu redescobriment. “Ramis utilitza les normes del teatre neoclàssic europeu de l’època. A més, es va formar a Montpeller, on els estudiants respiraven un ambient prerevolucionari”, explica. Per Carbonell es pot parlar d’un veritable moviment il·lustrat menorquí. El filòleg i polític recorda especialment una de les frases del primer acte de Lucrècia : “Viure sense llibertat no és vida, sinó que és mort”. “Quan recitava aquesta frase en les conferències que feia en ple franquisme, sempre m’aplaudien”, diu.

Lucrècia, dirigida pel menorquí Sergi Marí, es podrà veure a La Seca Espai Brossa fins al 20 d’abril. L’obra transcorre a la Roma del 509 aC. Els protagonistes són Tarquino, fill del rei de Roma; Col·latino, un militar que lluita amb Tarquino durant el setge d’Ardea, i Lucrècia, la dona d’aquest últim. Col·latino explica a Tarquino com Lucrècia li és absolutament fidel. Tarquino torna a casa abans que Col·latino i cau enamorat de la dona del seu amic. L’intenta fer seva, primer amb promeses, després amb amenaces i, finalment, a la força. Aquest drama personal acaba provocant la revolta que posa fi a la monarquia dels Tarquino i l’inici de quatre segles de República romana.

Lucrècia està interpretada per Queralt Albinyana, Enka Alonso, Blai Llopis, Xavier Núñez, Josep Mercadal i Àlvar Triay. És la primera vegada que aquesta obra menorquina s’estrena comercialment a Catalunya.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF