Cap de redacció de ‘Fotogramas’Quan l’any 1969 es va estrenar Amor a todo gas, dirigida per Ramón Torrado, més d’un espectador es va quedar estranyat pel fet que Peret, el seu protagonista, no besés ni un sol cop la noia de la pel·lícula, Nieves Navarro. Com a màxim, els dos innocents colomins ajuntaven les galtes i prou. ¿La raó de tanta castedat? Peret, respectuós amb els costums dels seus, ho havia exigit per contracte. Per res del món ell provocaria la gelosia i l’enuig de les gitanes. “Però no besar una dona com Nieves Navarro... és un pecat!”, va reconèixer l’artista, anys després, a Concha Velasco al programa de TVE Cine de barrio, al qual va anar més d’un cop.
Perquè la filmografia de Peret va ser de barri, per fer calerons, per alegrar-te la tarda i fer-te moure els peus. Productes comercials de crispetes i cigaló ben carregat. Si Julio Iglesias, Raphael, Junior i El Dúo Dinámico s’atrevien a tenir una carrera a la pantalla gran, per què ell no? Doncs vinga! A triomfar!
Amor a todo gas va ser el seu primer paper estel·lar al cinema, després d’alguns personatges secundaris ( Los Tarantos ), i incloïa, dins d’una típica trama sobre una artista famosa que s’enamorava d’un taxista, cançons com Una lágrima o Pensando en ti (versió en castellà de Pensant en tu ). El repartiment, una mescla del milloret de la comèdia popular de l’època i tota una inspiració per a l’actor novell. De Florinda Chico a Maria Isbert, Antonio Casal, Fernando Sancho, Xan das Bolas i Saza, que fins i tot hi parlava en català. Poquet, però. Els anys següents vindrien històries bastant semblants entre elles, en què Peret demostraria que es podia compaginar la música amb l’art de Laurence Olivier i Henry Fonda: El taxi de los conflictos, El Mesón del Gitano, Si fulano fuese mengano, A mí las mujeres, ni fu ni fa o ¡Qué cosas tiene el amor!
Retirat del cinema a principis dels 70, hi va tornar l’any 1996 gràcies a Chus Gutiérrez, que el va fitxar per a Alma gitana. Els temps, per descomptat, havien canviat: el mataroní ja no hi interpretava aquell seductor entremaliat de veu prodigiosa del passat, sinó que era un home vell, savi, cansat, misteriós. Aprofitant l’embranzida, també va aparèixer a la comèdia Marujas asesinas (2001), de Javier Rebollo, i al drama de Miquel García Borda Lazos rotos (2008). I encara va fer un cameo a la sèrie Pelotas. El seu paper, Don Alberto, l’avi d’un noi molt aficionat als rotllets fàcils, ràpids i sense manies. I és que, al segle XXI, els amors del seu nét ja podien ser a tot gas. I amb molts, molts petons!
