Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

L'entesa nacionalista és necessària

En articles anteriors he manifestat fermament la necessitat de girar full a un esquema de partits polítics que clarament no ens ha funcionat. Hem fiat la nostra representació política, tant al Parlament de les lles Balears com a les Corts espanyoles, a partits polítics d’àmbit estatal i els resultats estan a la vista, el nostre pes polític a la capital de l’estat és nul i les carències, cada cop més escandaloses. La recent visita del ministre Luís de Guindos a Mallorca per reunir-se amb l’empresariat illenc, als quals literalment va prendre el pèl, certifica plenament l’afirmació abans esmentada.

El suport que donam als partits polítics estatals no és ni serà recompensat des del govern central. Ja són anys i panys de promeses incomplertes i sempre tenen altres prioritats per sobre de les que preocupen el nostre país. No vull fer un memorial de greuges una vegada més, però cal recordar les anomenades “inversions estatutàries” : l’aprovació del nou Estatut, l’any 2007, havia de suposar l’arribada de 2.800 milions d’inversions, a raó de 400 milions anuals durant set anys, des del 2008 fins al 2014, ambdós inclosos. Però el compromís no es va complir i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha deixat clar que aquestes inversions s’han acabat. Tot això, sense que el Govern illenc hagi reaccionat plantejant un plet com caldria. Si no es compleix allò que s’inclou a l’Estatut, quina confiança podem tenir en tants d’altres àmbits vitals per als nostres interessos?

Ens cal passar d’un sistema de partits amb els comandaments a Madrid a un sistema de partits nostre, propi de les nostres illes i amb capacitat de decidir directament des d’aquí les nostres prioritats i exercir la pressió necessària a Madrid. Això passa, com a mínim, per una configuració amb dues forces polítiques fortes, amb capacitat d’aplegar els vots de centredreta regionalista i nacionalista, d’un costat, i a l’altre, una força política de centreesquerra de caire nacionalista o sobiranista. Aquesta darrera funció, l’ha anat fent, d’ençà de l’accés a l’autonomia, el PSM, que avui, integrat dins la coalició MÉS, reforça el seu paper incorporant altres sectors d’esquerra i ecologistes.

Atesa la dèria cada vegada més espanyolista del gran partit estatal de dreta, on un cert sector regionalista sí havia pogut trobar (anys enrere) poc més o menys còmode. Atenent també el seu menyspreu manifest pels trets identitaris que donen veritable sentit al nostre país i que en aquesta legislatura ha arribat a uns límits insuportables. Conseqüència d’un partit que només té un únic punt al seu programa ideològic: l’espanyolisme excloent i un objectiu d’àmbit territorial, la recentralització. Els nacionalistes i regionalistes de centredreta que es vulguin mantenir fidels als seus principis només tenen una opció, El Pi (Proposta per les Illes), si tenen clar que ningú no pedrega la seva pròpia teulada.

Ara bé, a El Pi encara li queda molt camí per recórrer, jo crec que ells mateixos en són ben conscients. Al meu parer no basta simplement agrupar els desencantats del PP i, amb les restes d’altres projectes nacionalistes o regionalistes no reeixits, fer una mera suma de propostes polítiques i ideològiques de caire centrista moderat. Han de clarificar quin és el seu model d’estat, proposar un projecte de nació mallorquina (o balear) clar i sense que ofereixi dubtes. Tenir capacitat d’interlocució, en qüestions de país, amb les forces que conformen el nacionalisme d’esquerra. Dissenyar conjuntament amb elles els fonaments de la nostra nació. I finalment tenir clar que el nacionalisme illenc només tindrà força a Madrid si es presenta a les eleccions legislatives estatals unit i per defensar els interessos de la nostra gent.

Molta tasca amb poc temps per fer-la, però no tinc dubte que tenen capacitat, preparació i ganes per arribar a port. El país els necessita!

 

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF