Publicitat
Publicitat

INFLACIÓ

El poder adquisitiu, sota pressió per la nova alça dels preus

La inflació torna a pujar després de mig any de descensos i s'amplia el diferencial amb Espanya

Al mes de maig es va trencar la ratxa dels preus, que a Catalunya estaven en descens des del novembre passat. El mes passat es va tallar aquesta tendència i la inflació va repuntar quatre dècimes en relació a l'abril, fet que va situar l'IPC en el 2,2%. Tot i l'increment registrat al maig, els preus encara es mantenen per sota del 3% en què estaven ancorats el març passat o per sota del 3,3% del gener.

El que passa és que fins ara gairebé tots els agents socials donaven per entès que la moderació de l'IPC era un dels pocs indicadors econòmics que anaven pel bon camí, tenint en compte l'extrema debilitat de la demanda al mercat espanyol. Una inflació baixa i controlada permetia albirar un respir per a la capacitat adquisitiva dels ciutadans, sota pressió pel descens dels salaris.

Amb tot, les previsions del govern de Mariano Rajoy són que aquest repunt inflacionista no durarà gaire. La mateixa opinió va mostrar ahir la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), que preveu que a partir del juliol es tornaran a moderar els preus per tancar l'any al voltant de l'1,1% (amb un màxim de l'1,4%) de mitjana a tot l'Estat. El secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, va explicar ahir que espera acabar el desembre en un nivell similar a l'1%, o "fins i tot per sota", en cas que no hi hagi increments de l'IVA, possibilitat que el mateix Jiménez Latorre va descartar.

Esclar que per a la mitjana espanyola serà més fàcil aconseguir aquests objectius, ja que la inflació del maig es va situar en l'1,7%, mig punt per sota del nivell català. Aquest diferencial tradicional resta competitivitat a l'economia catalana, especialment respecte a les exportacions que viatgen a Europa, on el nivell d'inflació és de l'1,4%.

Però el professor d'Economia de l'escola de negocis Iese Antonio Argandoña va treure importància a aquest fet. "L'IPC mesura els productes de consum i la competitivitat catalana té encara més a veure amb els preus industrials i de serveis. El pes del turisme es relaciona més amb els salaris", va assegurar. En aquest sentit, Argandoña va recordar que estem en ple procés de devaluació interna, cosa que vol dir que es redueixen els salaris perquè no es pot devaluar la moneda -actualment controlada des de Frankfurt- per guanyar competitivitat. "Ara no seria bo apujar salaris per compensar la reducció del poder adquisitiu, perquè és més important tancar aquesta devaluació per guanyar competitivitat" i crear llocs de treball. Els sindicats pensen exactament el contrari, i ahir van denunciar que aturats, treballadors i jubilats són els que reben les pitjors conseqüències de l'encariment de l'economia. CCOO va demanar la revalorització de les pensions d'acord amb l'IPC i la creació d'una renda garantida, perquè qui no tingui recursos pugui fer front a les necessitats bàsiques.

Medicina i ensenyament

La UGT va denunciar que l'increment de preus ha afectat segments importants a Catalunya com la medicina i l'ensenyament. Per la seva banda, la USOC va remarcar que la inflació subjacent (la que no inclou els preus energètics ni dels aliments frescos) es va situar en el 2% (una dècima per sobre del mes anterior) i torna a superar a l'índex general espanyol. En canvi, la patronal Pimec va valorar positivament el comportament dels preus, perquè, descomptant l'impacte dels impostos, l'IPC se situa en una taxa negativa del 0,3%.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, els productes que van influir de manera més decisiva en el repunt de preus van ser les fruites i les verdures fresques, amb un creixement interanual del 3,6%. Els preus dels carburants van baixar nou dècimes respecte a l'abril, però el maig del 2012 havien davallat gairebé el doble (-1,7%), cosa que va provocar un efecte d'encariment en la comparació. Una situació similar es va produir en els preus turístics dels viatges organitzats, tenint en compte que la Setmana Santa de l'any passat va caure a l'abril. El següent mes la caiguda de les tarifes va ser molt més significativa que en la comparativa del mateix període d'enguany. Per contra, els grups de productes amb un impacte més positiu van ser vestit i calçat, aliments, begudes no alcohòliques, transport i habitatge.

Les Balears, el repunt més elevat

Totes les comunitats autònomes van augmentar els preus, i on es va comptabilitzar un increment més elevat va ser a les Balears, seguit de Cantàbria i Catalunya. En canvi, en taxa interanual, les Balears van concretar el repunt més moderat, de només una dècima, fins a l'1,8%.

En valors absoluts, Cantàbria (2,8%) és l'única comunitat que supera l'IPC català. Per províncies (l'única segregació que reprodueix l'INE), Barcelona va experimentar un augment de preus de tres dècimes al maig, amb una taxa interanual del 2,5%. A Girona, l'IPC es va estancar, amb un nivell de l'1,4%, mentre que a Lleida va créixer tres dècimes, fins a l'1,9%. Finalment, els preus van augmentar una dècima a les comarques de Tarragona, amb una taxa de l'1,3%.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT