OPINIÓ
Opinió 18/01/2017

De sacs diferenciats

i
Irene Jaume
3 min

Que el lloguer turístic és un maldecap per a quasi tots els ajuntaments i governs és un fet objectiu. L'auge d'aquesta tipologia d'allotjament que està envaint les ciutats (i pobles) de ca nostra provoca tota una sèrie de conseqüències nefastes damunt no només les ciutats, sinó damunt la seva població i la configuració d'aquesta. Avui, però, m'agradaria diferenciar les demandes d'uns (sector hoteler) i altres (veïnat i col·lectius ecologistes), perquè sembla que tots són dins el mateix sac... I no.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) hi ha presentat les seves al·legacions. Molt bé, hi tenen tot el dret, només faltaria –total, només fa 40 anys que governen ca nostra, no ens vendrà d'aquí, ara. Resulta que tenen gran preocupació perquè les sancions són imprecises i això provoca la immunitat de la propietat i, a més, troben que no es poden carregar les conseqüències d'un mal funcionament de l'administració a les persones particulars. No tarden a parlar de “competència deslleial” i “intrusisme” –el que han fet amb els seus hotels a les nostres costes no ho deuen considerar intrusisme, supòs– i, fins i tot (atenció, cavallers), es preocupen perquè aquesta llei no suposi una disminució de la qualitat de vida de la ciutadania de les Illes. Fer-los cas durant tots aquests anys (amb l'ajuda inestimable del PP), en canvi, ens ha anat molt bé, eh: en quinze anys, quatre milions més de turistes i un 18% menys de renda. S'ha de tenir barra per pretendre fer creure que vetllen pel benestar de la població quan qualsevol pot veure que les al·legacions i motius contraris dels quals fan bandera responen, estrictament i com sempre, al seu propi benefici econòmic. És, en certa manera, com si diguessin: “Ep, que això de tenir habitacions on pugui dormir la gent quan ve de vacances és el nostre negoci, no vengueu a embossar i a fer-lo perillar”. Que per qualque cosa es pensen amos i madones de ca nostra.

I què hi diuen les veïnades i els veïnats (sí, encara en queden!), per exemple? És preocupant, si més no, que la Federació d'Associacions de Veïns de Palma no hi hagi fet al·legacions, no, sinó que n'hagi anunciat una esmena a la totalitat. Els motius són bastant clars i concrets: consideren que provocarà la massificació del centre de la ciutat i, com a conseqüència, la seva gentrificació. Motius que també han posat damunt la taula altres associacions com la de Canamunt, que es nega en rotund a permetre el lloguer turístic. A unes Illes amb el major nombre de places hoteleres per persona (360 places cada 1.000 persones) costa d'entendre que un govern d'esquerres vulgui augmentar-lo per una altra banda. Costa d'entendre que, des de certs sectors del govern o dels partits que el conformen, es qüestioni (i es prengui com un atac personal) que col·lectius com el GOB o Terraferida denunciïn, amb dades i motius de pes, mesures que no semblen que haguessin de ser pròpies d'aquest govern. Costa d'entendre, i molt, que s'arribi a insinuar que tothom està dins el mateix sac. Els motius i raons de les associacions veïnals o els col·lectius en defensa del territori no tenen res a veure amb la de la FEHM o l'Aptur (aquella associació que primer diu que no es demani l'impost turístic al lloguer vacacional fins que no es reguli i, quan es vol regular, diu: “Ep, però regulau-lo com jo vulgui!”). Tenen a veure, ara sí, amb la protecció i conservació d'un territori que no és infinit i amb el benestar i la millora de les condicions de vida de les persones que habiten les ciutats i pobles d’aquestes Illes nostres.

Unes Illes que a estones sembla que estiguin entre l'espasa dels grans tour operadors, federacions i associacions hoteleres i de lloguer vacacional i la paret d'un govern que no és capaç de donar resposta a les demandes de la gent que viu (i fa que encara perduri) la quotidianitat illenca. Segurament s'hi estan dedicant esforços i no negaré la bona voluntat de molta gent, però crec que a l'actual govern el que l'hauria de preocupar és qui fa l'esmena a la totalitat i qui només al·legacions. Qui persegueix què i qui intenta protegir què. Qui ha tengut totes les facilitats econòmiques, polítiques i legislatives durant tots aquests anys i qui n'ha patit les conseqüències i misèries. Per no (cometre la irresponsabilitat de) ficar a tothom dins el mateix sac, dic.

stats