Publicitat
Publicitat

Les causes i les conseqüències

No hi haurà informació fiscal sobre la infanta Cristina per al jutge del cas Nóos, José Castro. El motiu és insòlit: l'Agència Tributària es nega a facilitar les dades fiscals que la magistratura requeria a propòsit de la filla del rei. No tan sols això, sinó que, tal com es podia llegir ahir a l'Arabalears.cat, Hisenda es remet a l'advocat per justificar la seva posició, amb l'excepció que l'advocat del matrimoni Borbó-Urdangarin no és altre que l'advocacia de l'estat espanyol. Dit d'una altra manera, podríem arribar a imaginar que l'Estat se les compon i se les arregla per ajudar el cap del mateix estat i la seva família. Tanta harmonia institucional arriba a ser commovedora.

En el seu discurs de la nit de Nadal, el rei d'Espanya ens va afirmar que la justícia és igual per a tothom, però es va descuidar de dir que aquest "tothom" no incloïa els seus éssers estimats. No passa res, tothom pot tenir un descuit. Ara bé: en aquesta època dolorosa, quan presentem la declaració de la renda, resulta especialment greu que l'Agència Tributària renunciï a investigar la fiscalitat d'un contribuent, en perjudici de tots aquells que no tan sols som investigats, sinó que formem part de la base de dades de la mateixa Agència. Provi vostè de descuidar-se de declarar ni que siguin cinquanta euros i al cap de poc temps rebrà una amable carta de l'Agència Tributària reclamant-li el pagament, la sanció i els interessos de demora. Digui's vostè Borbó de cognom i veurà que pot defraudar milions d'euros i tenir tants diners com vulgui en paradisos fiscals, sense que Hisenda proporcioni les seves dades al jutge que les reclama.

Tot això està molt bé. Ens recorda la mena de democràcia en què vivim, i com s'ha construït l'estat espanyol de la mort del dictador Franco ençà. El rei Joan Carles, elegit digitalment com a successor pel mateix sàtrapa, va trair el mandat del seu mentor a canvi d'una immunitat jurídica extrema: la Constitució havia de declarar la seva persona inviolable i exempta de responsabilitat. Era un tracte tan raonable que fins i tot el Partit Comunista, acabat de legalitzar, el va subscriure i li va acabar de donar validesa. Llàstima que el seu secretari general, Santiago Carrillo, s'hagués de fer perdonar la matança de Paracuellos, de la mateixa manera que els nous líders de la dreta espanyola, hereus del règim, s'havien de fer perdonar les desenes de milers de víctimes de la insurrecció contra la República que va protagonitzar Franco.

Pot semblar demagògic, però no ho és: de la immunitat criminal dels còmplices de la dictadura ve la immunitat fiscal de la infanta Cristina. Les causes i les conseqüències s'encadenen al llarg dels anys, i una cosa porta a l'altra. La causalitat aristotèlica serveix per entendre-ho tot: fins i tot la brutícia de les elits dirigents, i la manera com uns es tapen els altres. Ara bé: el que no pot fer Aristòtil és estalviar-nos la tristesa de viure enmig d'aquest desvergonyiment. Ni tan sols ell ho podia preveure.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT