Publicitat
Publicitat

Troians a la butxaca

Tinc per segur que Benjamin Franklin no estaria gaire satisfet amb el panorama actual de les llibertats civils, especialment amb les mesures -dites de seguretat- que els governs d'arreu estan adoptant respecte d'Internet i la resta de tecnologies digitals. Aquests dies, els mitjans han vingut plens de notícies relatives a mesures que suposen limitar les llibertats, com la de comunicació. La darrera, el control de totes les telefonades a través d'una operadora de telefonia mòbil, autoritzades per la justícia dels Estats Units, a requeriment del seu govern. Un afer destapat per The Guardian i que ha posat en evidència els pocs escrúpols del govern d'Obama respecte d'aquesta qüestió. Però dies enrere van ser els diaris de l'estat que avançaven que l'esborrany del nou codi penal inclou l'autorització per emprar troians a les forces de seguretat espanyoles amb l'objectiu de poder interferir i espiar -en casos greus- els ordinadors, mòbils i tauletes de les persones sota sospita.

D'entrada, l'exemple dels Estats Units posa en qüestió quins poden ser els límits d'aquestes actuacions, és a dir, cap. I és que el problema és sempre el mateix, com reconeix un dels experts del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol en una entrevista, els delinqüents -els dolents- sempre van una partida de passes per davant de les forces de seguretat, és a dir, dels bons. Per consegüent, queda clar que aquesta casta de mesures només acaba servint per a enganxar quatre arreplegats, els que ja enganxen ara, perquè les organitzacions criminals de debò ja hauran fet el cap viu per esquivar-les. Mentrestant, les llibertats civils han rebut un altre cop amb la nostra passivitat i complicitat.

Fet i fet, aquesta tendència a controlar i limitar ja ve de molt enrere. Per exemple, és ben coneguda l'existència d'una xarxa internacional de nom Echelon -promoguda i sostinguda pels Estats Units, Austràlia, Regne Unit, Nova Zelanda i Canadà-, destinada a monitoritzar totes les comunicacions del món, tot i que n'hi ha molts que creuen que és una llegenda urbana, probablement per la seva provada ineficàcia, especialment si hom la compara amb la de les xarxes de ciberespies xinesos. En el seu moment, en els inicis de la telefonia mòbil, també va ser notícia la intenció del govern americà d'incloure una porta falsa a tots els mòbils, la qual, arribat el cas, podia servir per a desencriptar comunicacions xifrades entre delinqüents. Sense oblidar que, fa pocs dies, el Washington Post recordava que a partir del 1999 totes les instal·lacions de Windows duen una porta falsa. El projecte espanyol, el d'autoritzar l'ús de programes espies camuflats -troians- en tota casta de dispositius de sospitosos de delictes greus, no sembla quedar gaire enfora d'aquesta idea de la porta falsa, vull dir que el que podria venir darrere -i no voldria donar idees- seria una llei que obligàs que tot aparell digital que sigui comercialitzat a l'estat ja vingui de fàbrica amb el corresponent troià, de manera que a la policia només li calgués activar-los en els casos necessaris. I no exager, perquè tenim ben a prop algunes de les mesures relacionades amb la -dita- protecció de la propietat intel·lectual: vista la manifesta impossibilitat física d'evitar que els usuaris poguessin eliminar les proteccions anticòpia en continguts digitals, no van tenir altra idea que declarar il·legal la manipulació d'aquestes proteccions, algunes de les quals tenien bastant de programa espia. Per consegüent, no resulta difícil imaginar-se un escenari en el qual sigui il·legal eliminar els troians, encara que l'usuari els detecti, de manera que, si s'arriba a aprovar la llei, si algú s'adona que té un troià a un dispositiu, el primer que li caldrà fer serà esbrinar si l'ha posat la policia o un cracker xinès.

Són molts els experts mundials en seguretat -informàtica o no-, entre els quals cal destacar Bruce Schneier, que mostren les seves recances -si no és oposició frontal- a aquestes mesures, justament per la seva ineficàcia provada i perquè només serveixen per a limitar, encara més, les llibertats civils. Diuen que tenen clar que la missió forces de seguretat és protegir-nos i que això ho han de fer en el marc de llibertats amb què ens hem dotat, que s'han de posar tots els mitjans necessaris a la seva disposició per tal que puguin complir amb eficàcia amb la seva tasca, però això sempre ha de ser amb total respecte a les llibertats civils. I és que tots ells saben molt bé que Franklin va deixar escrit que aquells que estaven disposats a sacrificar llibertat per tenir més seguretat probablement no mereixien gaudir ni d'una ni de l'altra. És per això que crec que Franklin no tindria motius per estar gaire content, més aviat tot el contrari.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT