Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Normalització lingüística i Decret de llengües estrangeres

Dia 25 de gener, el Govern de les Illes Balears presentà l’esborrany de decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres. Nosaltres, l’STEI Intersindical, abans d’incentivar que es facin matèries no lingüístiques en anglès, volem que les primeres mesures que s’implantin per incentivar el coneixement d’una llengua estrangera afectin tots els alumnes de tots els centres de les Illes Balears, sobretot a Primària. Això es pot fer si es reforça l’àrea d’anglès dins els centres i es fan les optatives d’idiomes amb desdoblaments, suports educatius, auxiliars de conversa, laboratoris d’idiomes, intercanvis escolars... A més, fora dels centres seria bo programar pel·lícules en versió original a la TV pública i promoure la valoració i el respecte per la diversitat lingüística, especialment per la llengua pròpia del territori que és la llengua catalana, entre d’altres moltes coses.

Ens va sorprendre que s’hagués elaborat un esborrany de decret per a l’aprenentatge de la llengua estrangera i es presentàs a so de bombo i plateret al Consolat de la Mar, quan no s’havia consensuat prèviament amb la comunitat educativa. La Conselleria fa la normativa per incentivar el coneixement de llengua estrangera dins els centres abans de fer un estudi per saber com està la competència lingüística dels alumnes en les dues llengües oficials, abans de saber quina és la situació real de l’aplicació del Decret de mínims després de 4 anys intensius del Govern del PP, liderat per José Ramón Bauzá, en contra de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears. I, sobretot, abans de complir l’Acord signat en el marc de la mesa sectorial d’educació, que diu que l’Administració educativa es compromet a consensuar el model lingüístic escolar. Un punt que l’STEI Intersindical va proposar que s’inclogués a l’Acord i que ara exigeix el seu compliment. Hem de veure per escrit que l’esborrany crea la figura de la persona coordinadora de l’anglès, que es farà formació en metodologies d’ensenyament de l’anglès, que es reconeixeran punts per mèrits als docents que hi participin... i no sentim a parlar de la recuperació del servei d’ensenyament del català, ni de la comissió de NL als centres, ni de la figura del coordinador... ni d’intercanvis, ni de formació per temes de NL. De moment res per al català. Temps i persones dedicades exclusivament a l’anglès i encara no per a tothom. Podríem fer les dues coses al mateix temps com a mínim, no?

La Llei de normalització lingüística es va aprovar el 1986 per unanimitat al Parlament. El consens que va rompre el PP durant la legislatura anterior encara no s’ha recuperat. Onze anys després es va publicar el Decret de mínims. Un any després l’ordre que el desplega. Gairebé té 20 anys, aquest decret. Només durant la legislatura del primer Pacte de Progrés es va impulsar, des de l’Administració educativa, la seva aplicació dins els centres i es va posar en marxa el Pla de normalització lingüística fora de l’escola.

El 2009, durant el segon Pacte de Progrés va sortir la normativa de les seccions europees, que regula la implantació de projectes per fer una assignatura no lingüística en una llengua estrangera. Aquesta normativa no ha caducat. Pot seguir vigent mentre es consensua el model lingüístic escolar, mentre prèviament es fa l’estudi de la situació de les llengües als centres i es fa la formació, en català i en llengües estrangeres, que els docents necessiten. Les seccions europees han funcionat i funcionen bé. I, a més, la seva normativa recull que els centres reflectiran, a la memòria de final de curs, l’avaluació de la secció, que inclourà una valoració de la competència de l’alumnat en llengua catalana, castellana i estrangera, com també de l’àrea, la matèria o el mòdul que s’hagi impartit en aquesta llengua, cosa que el nou decret obvia.
Un altre dels factors que no compartim del decret és que desenvolupa la LOMQE en comptes de pal·liar-la. En dos aspectes importants. En primer lloc recordau que la LOMQE promou el coneixement del castellà: “Hay que castellanizar a los alumnos catalanes”(Wert, dixit) i també el de les llengües estrangeres, sovint utilitzat com una eina per arraconar el català, el basc i el gallec en benefici de l’anglès. Si hem dit que volem pal·liar la LOMQE i que en demanam la retirada, duguem-ho a terme. Podem fer un model que incentivi el coneixement, la presència i l’ús del català a l’escola, compatible amb l’augment de la competència lingüística en una llengua estrangera. I en segon lloc l’esborrany de decret no protegeix la democràcia interna dels centres, sinó que la minimitza. Atorga el poder d’aprovar els projectes lingüístics a la direcció del centre, no reconeix el poder dels professors de ser competents per aprovar tots els aspectes pedagògics dels centres... no estableix que s’ha de fer amb el consens dels consells escolars tal com diu el Decret de mínims.

En definitiva, aturem el carro, no passem l’arada davant el bou! Som a l’inici de la legislatura. Fem les coses bé. Fem un equip de treball i un estudi. Donem veu als mestres i professors. Consensuem el model lingüístic escolar i treballem per a la competència comunicativa dels nostres infants i joves per millorar l’índex d’èxit escolar. Donem a cada llengua el lloc que li correspon dins i fora de l’escola. Complim l’Estatut d’Autonomia que atorga als poders públics dur la llengua catalana a la igualtat plena amb l’altra llengua oficial. Fem passes clares i decidides per a la normalització del català. Fem-ho amb la il·lusió i l’alegria de recuperar un dret reconegut als drets humans. Fem-ho sense por. Des de la pròpia identitat. Sabent qui som, què volem i cap on anam. Anam cap a la igualtat de drets, cap a entendre’ns tots, cap a la cohesió social, cap a defensar el que és nostre i cap a compartir-ho amb els altres, perquè tenim molt clar que el coneixement de la nostra llengua és bona per a tothom. Va, som-hi!

Etiquetes

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT