Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Les ONG i el repte d'ajudar aquí i a fora

La crisi ha canviat moltes coses, entre les quals la percepció sobre cap on s'han de dirigir els esforços en la solidaritat. Una bona part de les ONG han estat tradicionalment bolcades en el Tercer Món, però l'augment de la pobresa a casa nostra ha obert un debat intern tan interessant com enverinat sobre si ara cal canviar l'enfocament i passar a actuar també als barris més deprimits del nostre entorn. Algunes d'aquestes ONG s'estan plantejant fer el pas, sense abandonar, però, la seva tasca als països subdesenvolupats. La idea és aprofitar l'experiència acumulada al llarg d'anys de cooperació exterior per lluitar contra problemàtiques que ara mateix podem trobar en zones del nostre país. De fet, es tracta d'una oportunitat per ensenyar a la societat els valors de la cooperació i que les fórmules que han servit per dinamitzar l'economia en determinats indrets llunyans (exemples de cooperativisme o d'aprofitament de recursos) també poden funcionar aquí.

En tot cas, el que no es pot fer mai és caure en el parany de confrontar la pobresa exterior amb la interior, perquè es tracta de realitats diferents i perfectament compatibles. Les ONG han de saber aprofitar aquest debat que ara tot just comença a despuntar per repensar la seva tasca i la seva projecció, però sense maximalismes ni creuament d'acusacions entre elles. Cadascuna ha de fer una reflexió profunda sobre què és el millor que poden aportar, sigui en participació directa en programes locals o en la simple denúncia de realitats que fa uns anys eren impensables a casa nostra i que ara amenacen de proliferar, com ara el treball il·legal en condicions infrahumanes. La qüestió és aprofitar el bagatge que han assolit.

El que és evident, però, és que les ONG també han de saber adaptar-se als nous temps i a la nova realitat econòmica. Moltes s'han vist obligades a aprimar les estructures i a ser molt més selectives. Aquest és un procés que, qui més qui menys, tothom s'ha vist obligat a afrontar, i no té sentit que en quedin al marge. El que ningú no negarà és que fan una feina imprescindible i que el compromís amb la solidaritat és un dels indicadors que millor ens defineix com a societat.