Publicitat
Publicitat

El final de la Santa Aliança

Fa només dos anys el doble fracàs de Montilla i Zapatero augurava una edat d'or de la dreta política i econòmica. Des de Madrid i Barcelona es van moure fils per construir un pont de diàleg estable entre PP i CiU. Durant un temps, Rajoy i Mas es van intercanviar suports i, per arrodonir-ho, Fainé i Rosell van desembarcar a la capital. Tot semblava ben encarrilat fins que, ai las, la duresa de la crisi, l'oclusió mental a la Moncloa i el clam sobiranista a Catalunya van capgirar el panorama. Res no és definitiu, esclar. Però la maniobra conjunta del diari El Mundo i l'aparell de l'Estat marca un abans i un després: Artur Mas no se n'oblidarà mai, de tot això. Dissabte, quan Duran i Lleida va dir "L'Estat actual no ens representa, l'Estat ens ha deixat sense arguments", la Santa Aliança va entrar en coma.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF