Publicitat
Publicitat

Més d'un segle jugant pel món

Amb aquesta gira per Tailàndia i Malàisia, el Barça ja ha jugat en més de 60 països des del primer cop que va creuar una frontera, l'any 1904 per jugar a Tolosa

El primer cop que els jugadors del Barça van ensenyar el passaport per creuar una frontera ho van fer en tren, a Portbou. Era el 30 d'abril del 1904 i el club blaugrana, amb tot just cinc anys de vida, havia rebut una invitació per jugar un amistós a Tolosa contra l'Stade Olympique des Étudiants, campió de la zona sud de França. Gairebé 110 anys després, el Barça ha estat rebut ara per milers de persones a Bangkok i Kuala Lumpur.

La gira estiuenca del primer equip blaugrana ha obert nous escenaris a un club que ja als anys 10 feia gires de manera més modesta, en tren pel sud de França. Amb Tailàndia i Malàisia, el Barça ja ha jugat en més de 60 estats, si computen a la llista alguns que ja han desaparegut, com Txecoslovàquia i la Unió Soviètica. Un llarg viatge ple de curiositats, com per exemple que es va jugar abans a Montevideo que no pas a Andorra. O que es va trepitjar abans Willemstad, a Curaçao, que no pas Londres o Berlín.

Les terres d'Occitània van ser el primer destí internacional del Barça. Aquell amistós del 1904, guanyat per 2-3 un Primer de Maig contra un equip on jugava més d'un noi amb sang catalana, va ser una primera experiència distesa, amb els jugadors del Barça jugant a la platja de Cervera de la Marenda després de creuar la frontera i alguns problemes no previstos, com oblidar-se l'única pilota que portaven en un tren i quedar-se sense diners a la tornada i haver de demanar de fer l'últim trajecte en autoestop. Joan Gamper, per cert, no va jugar aquell partit, però sí que va fer-ho a Marsella pocs anys després.

El Barça es va fer un fart de jugar partits a França fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, alguns dels quals a Bordeus dins de la Copa dels Pirineus, el primer torneig internacional que guanyaria el club. La Gran Guerra va aturar-ho tot, i després del conflicte el club va començar a ser amfitrió d'equips europeus, però li costava viatjar. Entre el 1913 i el 1928 hi va haver un sol viatge, per conèixer per primer cop París, on es va derrotar el Red Star per 1-4.

I, de sobte, el 1928 va arribar el gran salt. El Barça va decidir imitar altres clubs i organitzar la seva primera gran gira per fer caixa, la del 1928 en terres argentines i uruguaianes. Esportivament la gira no va ser un èxit, amb un munt de derrotes i un sol triomf (1-2 sobre el Boca Juniors). L'equip va tornar cansat del llarg viatge amb vaixell, però havia fet un pas endavant per canviar la seva manera d'actuar. Naixia el Barça global.

De nou un conflicte, en aquest cas la Guerra Civil, va aturar l'expansió blaugrana. Entre el 1928 i el 1936 trobem els primers amistosos a Portugal, tres partits més a París i el debut a un nou continent, l'Àfrica. El 1932 el club va acceptar una oferta per omplir-se les butxaques jugant en terres algerianes, llavors un protectorat francès. El Barça va enviar-hi un equip suplent que acabaria vivint experiències ben curioses, com quan va rebre una oferta d'un milionari local per jugar a la seva ciutat i va dormir a casa seva enmig de tota mena de luxes. L'esclat de la Guerra Civil va marcar la fi d'aquest període, però és precisament aquest conflicte el que va portar el club a Mèxic i els Estats Units, quan el 1937 es va organitzar la famosa gira destinada a recollir diners per ajudar l'economia del club, destrossada pel conflicte bèl·lic. Molts jugadors no tornarien d'aquella gira que va portar el club a Mèxic i Nova York.

L'inici de les competicions

Després d'uns anys de postguerra molt complicats, el Barça va tornar a començar pel mateix lloc, amb un amistós el 1949 a Tolosa. De mica en mica, el club es va refer i es va tornar a convertir en una potència. Va ser una època de foscor a casa, però de viatjar molt, ja que de mica en mica es van organitzar les primeres competicions internacionals. Primer, la Copa Llatina. I, posteriorment, la Copa de Fires i la Copa d'Europa. El Barça encara és l'únic equip que ha jugat cada temporada competicions europees, motiu pel qual a partir de la dècada dels anys 50 es van començar a visitar estats on el Barça no havia jugat mai. El 1957, per exemple, va arribar el debut a Anglaterra, per jugar un duel de la Copa de Fires a Birmingham. El que abans era una novetat es va convertir en un fet normal.

Les competicions oficials van significar que el Barça comencés a visitar llocs on abans no hauria anat, ja que no hi hauria fet caixa, com Albània i Islàndia. En tot moment, el club va mantenir el costum de fer gires per ingressar diners, com quan va acceptar participar en diferents edicions de la Copa del Món de Clubs organitzada durant la dècada dels anys 50 a Veneçuela. El 1953 el club va acceptar jugar a les Antilles Holandeses, a Curaçao, ja que rebia una important suma de diners. Els diners també van portar el Barça a Egipte el 1961, una visita que li va permetre ser protagonista del partit de futbol organitzat el 1956 al Principat de Mònaco per celebrar el casament del príncep Rainier amb Grace Kelly.

Durant els anys 50 i 60 el Barça va cuidar molt el mercat americà. Així, el club es va convertir en el primer de jugar al Paraguai el 1962. També va visitar el Perú, Colòmbia, el Salvador i l'Equador, per trobar-se amb el club batejat com a Barcelona de Guayaquil en honor seu, ja que va ser fundat per un grup de catalans. De fet, el Barça va tornar a Guayaquil als anys 80 per tornar-se a trobar amb aquest club en dos amistosos. D'aquests anys daten també viatges a Nova York i Mèxic. En terres americanes el Barça hi buscava diners per poder seguir fent fitxatges de nivell que li permetessin lluitar a les competicions europees, unes escompeticions que portaven el club per primer cop a llocs com Bulgària, Romania i, el 1976, l'URSS.

L'últim mercat que s'ha obert al Barça ha estat l'asiàtic. L'estrena va arribar el 1990 amb dos partits amistosos al Japó. Curiosament, poc després va tocar jugar en una ciutat asiàtica, Trebisonda, ja que el seu equip, el Trabzonspor, pot jugar com a club europeu. Fins al 2004 l'únic estat asiàtic que mantenia una relació ferma amb el club era el Japó, on el 1992 es va perdre la final de la Copa Intercontinental contra el São Paulo. El 2004, però, el club va decidir fer la primera gira asiàtica amb els primers partits a la Xina, un país on s'ha tornat quatre cops, i Corea del Sud. I, finalment, ha arribat el torn de Tailàndia i Malàisia.

Nous escenaris

Actualment, el Barça estudia arribar un dia a l'Índia o el Vietnam. A més, està tancat per contracte jugar a Qatar, um estat que paga diners al club però que encara no l'ha vist jugar. Curiosament, els seus veïns sí que l'han vist, ja que el Barça va guanyar el Mundial de Clubs de l'any 2009 a Abu Dhabi, aprofitant el viatge de tornada per jugar a Kuwait un partit que esportivament no va tenir valor però que va aportar diners a les butxaques d'un club que aquests últims anys també ha jugat a Sud-àfrica.

En espera de veure quan el Barça debuta a Oceania, l'únic continent on encara no ha jugat mai, el club té altres deutes pendents com, curiosament, el Brasil. Juntament amb Bolívia, aquest és l'únic estat gran de Sud-amèrica que encara no ha exercit d'amfitrió del Barça. A Europa encara queden estats on el club no ha arribat, la majoria molt menuts o amb poca tradició futbolística, com Finlàndia, i molts també antigues repúbliques iugoslaves o soviètiques. Amb el pas del temps, el Barça ha canviat la seva manera de viatjar i d'entendre el món, però el món també ha canviat. Entre el 1988 i el 1992, per exemple, el club va jugar a la RFA; la RDA, la nova Alemanya; Txecoslovàquia, la República Txeca; l'URSS; Rússia; Ucraïna, i la breu Comunitat d'Estats Independents. Diferents noms per a escenaris ja coneguts.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT