Publicitat
Publicitat

Valencians com nosaltres

Amb Joan Fuster passa el que acostuma a passar amb els autors importants de la nostra literatura: alguns l'idolatren, d'altres l'impugnen o en reneguen, i finalment uns pocs es prenen la molèstia de llegir-lo. El periodista Vicent Sanchis, que es distingeix pel fet de posseir un cervell especialment fi entre els que pensen avui en aquest país, s'ha pres aquesta molèstia. El resultat és aquest llibre, Valencians, encara , que va ser mereixedor del premi Carles Rahola d'assaig i que ja podem considerar com un dels textos de referència sobre un dels fets més complexos i més mal coneguts de la nostra pròpia realitat: el de la idiosincràsia política i cultural del País Valencià.

El subtítol de Valencians, encara és Cinquanta anys després de Joan Fuster , i deixa ben clar quin és el paràmetre històric a partir del qual Sanchis construeix el seu llibre: en efecte, es tracta del cinquantenari de la publicació de Nosaltres els valencians , una obra breu i escrita a tota pastilla amb la qual, tanmateix, Fuster va marcar el desenvolupament de tot el valencianisme polític des dels anys seixanta i setanta fins avui mateix. Dèiem que Sanchis ha gosat llegir Fuster, la qual cosa equival a dialogar-hi. I el diàleg ("sense ambages", com volia el mateix Fuster) resulta en aquest cas particularment fecund.

Quins són els motius que expliquen que, a Catalunya, el "cas valencià" sigui vist com un fet hostil i problematitzat, amb el qual tot just els més voluntaristes es veuen amb cor de manifestar una mena de germanor pueril i desinformada (i paternalista, sovint)? ¿I que el mateix valencianisme polític s'hagi vist ramificat en meandres que van des de l'independentisme antisistema fins a una mena de catalanisme tan cautelós que procura no semblar-ho? Com és que els partidaris d'aquestes opcions s'odien sovint amb una ferotgia digna de millor causa? Quines són les causes de l'èxit del nacionalisme espanyol (transvestit, això sí, de valencianisme epidèrmic) entre la ciutadania valenciana? Quines són les diferències entre el País Valencià en què Fuster va escriure el seu llibre i el d'avui? ¿Té sentit parlar avui de Països Catalans?

Són preguntes per a les quals Sanchis no tan sols ofereix respostes, sinó una cosa encara més important: elements per a la reflexió individual. També fa propostes, és clar, i de vegades són dures: per exemple, que els valencians hagin de prendre l'opció d'articular-se i actuar com una minoria o un lobi de pressió dins el seu propi país, per tal d'exigir i obtenir els drets que els corresponen, pot sonar cantellut, però l'autor ho argumenta amb la intel·ligència, la claredat i el coneixement de qui ha après a raonar una passió i a exposar-la, per cert, en una prosa excel·lent, que fa de l'obra un veritable plaer de lectura. Valencians, encara és un llibre necessari per a tots: per als valencians que volen ser-ho i per als que volem seguir sent valencians de Catalunya, o de Mallorca. Perquè quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF