21/06/2017

La millor entrevistadora de TV3

2 min

L’entrevista que Lídia Heredia va fer a l’antic gerent de Convergència, Germà Gordó, dimecres a Els matins, va ser magistral. Un exemple de periodisme per als aprenents de l’ofici. I no ho tenia fàcil, perquè l’actual diputat no adscrit estava lacònic, taxatiu i corporalment a la defensiva. Assegut una mica de perfil i amb les mans entrellaçades fent una barrera amb els braços. Quasi no es va bellugar en els trenta-cinc minuts de conversa. Sempre correcte però distant i sec. Això no va desconcertar Heredia. Ella va respectar el seu ritme i va repreguntar amb molt d’enginy. “Això no ho sé, els hi hauria de preguntar a ells”, li deia ell per desactivar-la. I Heredia. “Però vostè hi deu haver pensat”. I així l’obligava a respondre. La periodista va insistir perquè aclarís molt el parer d’Artur Mas sobre el fet que ell no hagués deixat l’escó. Gordó s’enrocava en els matisos del llenguatge però Heredia no defallia. “¿Artur Mas li va demanar que continués?” I Gordó: “Ell va dir que entenia que jo continués”. I la periodista: “Però l’hi va demanar?” I forçava així la resposta final i alhora la fragilitat de l’argumentació.

Quan Heredia li va demanar si es quedava l’escó perquè això li permetia ser tractat com a aforat, Gordó va deixar anar un simple “No”. Encertadíssima i amb un control absolut de la situació, ella va deixar un silenci de quatre segons, que a la tele és una eternitat. Les preguntes d’Heredia estaven estudiadíssimes: curtes, formulades per obtenir respostes precises i amb repreguntes determinants. Si ell li etzibava un comentari sec per descol·locar-la, ella s’hi tornava amb elegància i tranquil·litat. “Això ho diu vostè”, li va dir Gordó en una resposta. “Per això l’hi pregunto”, li va dir ella. I ell va haver de contestar. Heredia, indagant sobre el finançament de Convergència, va ser impecable: clara i concreta.

Gordó li va dir d’entrada que les respostes només les donaria en el judici i, malgrat això, la periodista va aconseguir respostes. El fragment en què ella intentava saber com havia pogut desaparèixer la seva agenda professional va ser sensacional. Ell va assegurar que respondria “Amb la meva memòria”. I Heredia li va contestar: “En aquest tipus de judicis el que estem acostumats a veure és gent que no recorda res...” Fins i tot hi va saber inocular un punt d’humor finíssim. Quan Gordó es va posar èpic dient que no se li havia respectat un dret universal com el de la presumpció d’innocència, Heredia va ser demolidora: “Qui no li ha respectat?” El diputat va quedar descol·locat: “Vostè mateixa pot mirar-ho...”, va respondre amb feblesa. Feia anys que no veia una entrevista tan bona a TV3. La sobrietat, educació, elegància i habilitat dialèctica d’Heredia van ser d’una contundència periodística insòlita en qualsevol cadena. Una lliçó de preparació i professionalitat que va fer que veiés l’entrevista dues vegades i anés prement el pause per aplaudir-la.

stats