04/01/2017

Un mes de paternitat

3 min

Amb el nou any, arriba també l’entrada en vigor d’una mesura aprovada pel Parlament espanyol el 2009: l’ampliació dels permisos de paternitat a quatre setmanes, en lloc de les dues actuals. No hem arribat encara a l’equiparació amb el permís de maternitat, però és un avenç substancial en un camí que hauria de ser ràpid i irreversible. Es tracta d’una ampliació de drets molt benvinguda després de sis anys de retrocessos en drets socials, que s’han acarnissat sobretot amb la població jove, que pateix desproporcionadament l’atur, la precarietat, el risc de pobresa i la caiguda d’ingressos reals.

En aquestes condicions, no és estrany que les taxes de fecunditat al nostre país (una mitjana d’1,38 fills per dona el 2014) siguen de les més baixes del món. Les causes cal buscar-les en la combinació de la manca d’ajuts públics a les famílies amb fills i un mercat de treball que, amb un atur molt elevat i una forta dualització entre treballadors estables i precaris, penalitza especialment les interrupcions de la carrera laboral.

Per això una distribució igualitària dels permisos de maternitat i paternitat, a banda d’abaratir i simplificar la gestió dels primers mesos de vida dels fills, també contribuiria a reduir les desigualtats de salaris i condicions de treball entre homes i dones, ja que limitaria l’asimetria en les interrupcions de la vida laboral que tant penalitzen actualment les dones.

Però la introducció dels permisos de paternitat intransferibles, si es fes bé, podria tenir molts altres efectes positius, en aspectes com les relacions de gènere, la distribució de les feines de la llar, la relació entre pares i fills i, fins i tot, en el rendiment escolar dels fills. Tot i que quatre setmanes puguin semblar un període massa curt, el fet que es produeixin en un moment clau de reorganització familiar i de construcció dels vincles entre pares i fills pot tenir efectes multiplicadors en la seva efectivitat.

De fet, hi ha força evidències en aquesta direcció. A Noruega el 1993 es va introduir la reserva de quatre setmanes de permís per als pares i recentment s’ha anat publicant força recerca que, amb una perspectiva temporal prou àmplia, mostra efectes ben interessants de la reforma en un bon nombre d’indicadors. Per identificar-ne els efectes causals, els investigadors comparen els pares que van tenir el primer fill just abans de la reforma amb els que el tingueren just després, i troben diferències substancials entre els uns i els altres.

Per començar, un estudi d’Andreas Kotsadam i Henning Finseraas reflecteix que els pares que van gaudir de les quatre setmanes tenen una probabilitat un 50% més elevada de compartir igualitàriament amb les seves parelles la feina de rentar la roba, que és precisament la tasca de la llar més desigual. També expressen uns nivells més baixos de conflictes a la llar sobre el repartiment de les tasques domèstiques. Els mateixos autors, en un altre estudi, van trobar que les filles adolescents nascudes just després de la reforma són significativament menys propenses a fer feines de la llar que les nascudes abans, gràcies al creixent paper dels pares. L’economista Sara Cools i els seus coautors han trobat, a més, un efecte significatiu en el rendiment escolar dels fills, especialment d’aquells en què el pare té el mateix nivell educatiu que la mare o superior. Tanmateix, els mateixos autors no troben efectes de la reforma sobre la fecunditat o la reducció de les desigualtats en el mercat de treball.

Ara bé, en tot això hi ha un element clau que la reforma espanyola no té en compte: aquests efectes són forts sobretot quan els pares passen el període de permís a soles amb els fills, que és el que passa en la majoria dels casos als països nòrdics. De fet, a Alemanya només s’han trobat efectes positius del permís de paternitat en la participació masculina en les tasques de la llar entre els pares que estaven de permís mentre la seva dona treballava.

La reforma espanyola, que de facto obliga els pares a fer les quatre setmanes ininterrompudes, afavorirà que en la majoria dels casos les quatre setmanes es facin alhora que la mare gaudeix del seu permís i, per tant, els efectes igualitaris que en podem esperar són molt menors. En futures reformes, doncs, seria desitjable no només avançar cap a l’equiparació del temps dels permisos de paternitat i maternitat sinó també pensar en un sistema que incentivi els permisos successius i no concurrents: que els pares passin temps sols amb els fills té efectes potencialment molt més igualitaris.

stats