Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

El discurs del president

Els assessors de campanya i la productora El Terrat van idear un format d'actes públics per compensar els problemes del candidat en els grans escenaris. Amb bon criteri, algú va pensar que l'escenogafia clàssica, amb un faristol dalt d'un escenari i una platea de grans dimensions, no era la manera idònia per lluir. El candidat 12556, Sandro Rosell, no tenia la facilitat de paraula del president sortint, però, en canvi, tenia èxit en la proximitat. De manera que els estrategs electorals van dissenyar un format innovador amb un sofà i el president assegut per parlar més íntimament amb socis que li volien fer preguntes. Passa, però, que un cop escollit, un president del Barça no pot fer discursos institucionals de manera tan informal. El sofà s'omple de pols en algun magatzem i el faristol recupera protagonisme.

A l'equador del mandat, el president va fer 14 minuts de discurs en què, segur, va trobar a faltar el sofà i el periodista andorrà Xavier Mujal, que era el mestre de cerimònies dels actes electorals el 2010. Gairebé un quart d'hora d'informe de gestió amb to monòton i sense ànima, que van quedar mitjanament compensats amb les respostes improvisades de la segona part de l'acte. El president Rosell no ha evolucionat respecte al candidat 12556 quant al patiment que sent en actes com el de dijous passat. El redactat del discurs tampoc va ser estimulant per als que el van/vam escoltar. Això sí, el nucli dur del president, el pinyol, el grup de 3-4 persones de confiança que es van tancar al seu despatx abans per fer l'assaig general, competien en públic per ser els més expressius a felicitar Rosell.

D'acord que no era ni el dia ni el lloc per fer de Kennedy o de Churchill, però la legislatura arriba a un moment de canvi d'etapa important. El que viurem/viuran els pròxims tres anys tindrà poc a veure amb el que ha succeït fins ara. A poc a poc s'anirà obrint el meló preelectoral, el projecte esportiu es tensionarà en un any difícil i l'activitat institucional pivotarà en tres grans eixos: l'oficialisme al voltant de la figura de Sandro Rosell, amb els suports que ja ha demostrat tenir; el soroll que es pugui fer al voltant de Laporta, i amb fotos com la de Cruyff i Guardiola dinant plegats, i l'aparició d'Agustí Benedito. Potser hi haurà sorpreses i apareixeran més rostres. El Camp Nou com a gran projecte de futur, visites freqüents als jutjats i un ull posat a Baviera. Quan comenci el ball de bastons, al president li farà falta alguna cosa més que discursos com el de dijous passat. I aquest cop tampoc podrà recórrer al sofà.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT