Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

La noia que llegia a la carretera

VEURE ALGÚ LLEGINT ens pot canviar completament la perspectiva. A prop d'on visc hi ha una indigent que és una autèntica devoradora de bestsellers . S'asseu amb el seu totxo (Ken Follet és el seu preferit) i està tan absorta en la lectura que ni tan sols fa cas dels que li tiren monedes. No mou ni una cella. He estat temptat de pensar que és una estratègia recaptatòria i que actua com un mim. Tot pot ser, però si a sobre llegeix la jugada és perfecta: aconsegueix passar l'estona i a sobre cridar l'atenció amb un tret diferencial (pur màrqueting) que ens crida suficientment l'atenció per plantejar-nos si hem d'ajudar la lectora sense sostre o no.

Vaig pensar en aquesta història quan vaig veure un altre llibre en un lloc completament insospitat: en mans d'una prostituta que es protegia amb un para-sol al costat de la carretera. Si l'exercici de la prostitució a la via pública ja és de per si un espectacle que confronta els homes amb el pitjor del seu gènere, la visió d'una jove que, mentre espera els clients, llegeix, em va deixar completament trasbalsat.

Quin tipus de lectura devia ser? Una novel·la romàntica amb un príncep blau per evadir-se de la realitat? O és una lectura de formació (economia, dret...) per a algú que vol escapar de l'infern? Quin efecte deu fer en els potencials clients? I la pregunta més terrible: què pensa la noia que llegeix a la carretera d'aquell paio que passa en cotxe pel seu costat i se la queda mirant amb cara de babau... i sense fer res?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF