28/04/2017

Carta a Santi Vidal: On ets, Santi Vidal?

2 min
Carta a Santi Vidal: 'On ets, Santi Vidal?'

Abans-d’ahir es van complir tres mesos de la teva desaparició. Vas dimitir de senador d’ERC i et vas esfumar. Passen els dies i no sabem si estàs confinat a casa, si te n’has anat a Austràlia, com la filla de Millet, o si has marxat a Suïssa, talment la infanta Cristina. On ets, Santi Vidal?

Un dels meus primers records radiofònics és el Servicio de Socorro de Radio Nacional de España. Al final dels butlletins horaris -“diarios hablados”, es deien- una veu greu llegia una nota de recerca d’alguna persona que o bé estava de viatge “en paradero desconocido” i s’havia de posar en contacte amb els seus “por asunto familiar grave”, o bé estava desapareguda i calia trobar-la com més aviat millor. En aquest cas, l’expressió que s’utilitzava era: “Falta de su domicilio”. Ara qui falta ets tu, ja no tenim Servicio de Socorro i Paco Lobatón també ja fa molts anys que va tancar el seu ¿Quién sabe dónde?, que ens podria haver estat de gran utilitat en un cas tan misteriós com aquest.

He pensat en el teu eclipsi total, aquesta setmana, després que Lluís Llach s’hagi trobat en un embolic semblant per haver explicat en públic informacions que altres fan circular en privat. Li va passar també fa unes setmanes a l’exministre José Manuel García-Margallo. De fet, has donat nom a tot un gènere que té molt de predicament avui dia: “fer un Santi Vidal” ja és una expressió d’ús comú a Twitter. I, mentrestant, tu com si se t’hagués empassat la terra. Hi ha dimissions que, encara que no s’expliciti, deuen comportar pena de desaparició. O de confinament.

Sabem que no t’has pogut reincorporar a la teva plaça de jutge, perquè el Consell General del Poder Judicial, el 2015, et va suspendre de feina durant tres anys per haver redactat l’esborrany d’una Constitució per a la República Catalana. Fins a l’any que ve, doncs, no cal que et busquem pels jutjats. Tampoc no t’he vist, sentit ni llegit en cap entrevista. No sé si perquè els periodistes no te l’hem demanat o perquè no l’has concedit. La teva presència només ha estat detectada en públic en una ocasió. Va ser a la presentació del llibre de Maria Favà sobre la història del diari Avui, qui sap si perquè el títol també et ressonava per dins: Entre el somni i l’agonia. Diumenge de la setmana que ve, 7 de maig del 2017, farà 100 dies de la teva desaparició. Un termini que sembla més que raonable perquè donis senyals de vida i, sobretot, perquè ens comencem a preguntar si, vista la teva trajectòria i com estan les coses, el càstig no és excessiu.

P.D. Un altre mèrit innegable és que, en un moment de tanta divisió d’opinions, la teva actuació generés una condemna tan unànime entre tots els grups parlamentaris. Fins i tot el PDECat i ERC, aquesta vegada, es van posar d’acord.

stats