Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Alguns moments

L'energia de la primera roda de premsa. El discurs consistent, apassionat i precís del professional que es vol menjar el món. Els Jocs Olímpics de Pequín i la demostració de la capacitat estratègica del nou tècnic. L'acceptació final d'Eto'o a la primera plantilla. El comiat incomprès d'Eto'o i l'arribada d'Ibra. El comiat inajornable d'Ibra.

La derrota a Los Pajaritos amb el Numància. Les primeres crítiques dels impacients de tota la vida que no entenen que una plantilla necessita una mica de temps per començar a carburar bé. El debut de Sergio Busquets amb el primer equip. La primera golejada i la sensació que aquell entrenador és especial. Els elogis dels adversaris de tota la vida. El debut de Pedro, Pedrito, Pedro. Els gestos vehements a l'àrea tècnica per corregir la posició d'un jugador. L'abraçada sincera dels suplents i els ajudants després d'un gol important. La complicitat de Messi i Alves a la banda dreta.

L'exhibició contra el Bayern de Munic al Camp Nou. El dos a sis del Santiago Bernabéu. La cursa desenfrenada per la banda de Stamford Bridge. La roda de premsa tensa i desagradable però necessària del "puto amo". L'eliminació amarga, frustrant i dolorosa contra l'Inter de Milà. La reacció de l'equip en els dos partits de Lliga següents. El recital a la final de Roma i el vol del Pep, impulsat pels seus futbolistes i per la felicitat absoluta a la Ciutat Eterna. Desenes de reflexions lúcides, apassionades i pedagògiques. Les llàgrimes dolces i inevitables d'Abu Dhabi. La posició màgica de Messi al centre de l'atac.

La lliçó més gran que ha rebut el Reial Madrid, aquell cinc a zero sublim que va desencadenar la ràbia furibunda de José Mourinho i el seu clan. El càncer d'Abidal. El retorn inesperat del 3-4-3. Els milers d'instants de bellesa pura. El gol amb l'escut de Lionel Messi a Abu Dhabi i el primer Mundial de Clubs. El càncer de Tito. Els vint minuts infernals del Sánchez Pizjuan amb la Lliga en joc (els pitjors moments que ha viscut Guardiola en una banqueta). L'exhibició a la final de Wembley i Abidal aixecant l' orelluda .

L'impacte d'un discurs

La medalla del Parlament de Catalunya i l'impacte descomunal del discurs del país imparable. Les rotllanes gegantines al cercle central. La sang a la llengua de tant mossegar-se-la a la sala de premsa. La sensació única d'haver trobat la clau per guanyar un partit, allà baix, al cau del Camp Nou que serveix per estudiar els rivals, només acompanyat per Lluís Llach. Els aplaudiments de l'afició després de les patacades contra el Madrid i el Chelsea d'aquest any.

El passeig íntim per la gespa de l'estadi, assaborint en la penombra els últims instants d'una etapa tan intensa. Totes les hores de monòleg interior per reunir el valor suficient per dir adéu i no fallar al club de la seva vida.

I aquesta nit, el comiat definitiu, l'últim partit d'una era inoblidable que hauria d'acabar de la mateixa manera que va començar, amb un capità del Barça aixecant la Copa del caçador d'elefants més famós del món.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT