Publicitat
Publicitat

En Quimet de Sarrià ja té successor

El dia de partit d'un perico a Sarrià comença a la Papereria Spot, regentada per Manolita Pastor. Al seu quiosc és on s'hi reuneixen els espanyolistes del barri. Són trobades fugaces, quasi clandestines. Amb la Manolita i la seva filla Merche comentem l'actualitat de la vida i de l'Espanyol, això sí, envoltats de material comercial del Barça: motxilles, pilotes i coixins blaugranes. "Noi, és el que es ven", em diu sense perdre el somriure.

Ahir també hi era el consogre de la Manolita, Joaquím Casanovas, més conegut com en Quimet de Sarrià. És un perico de la vella guàrdia. Casanovas és una màquina d'anècdotes i llegendes de l'Espanyol. Per la seva penya, Els Incansables, hi han passat presidents i jugadors. La setmana passada va ser trista per a ell: als 94 anys va morir el seu amic Duran, fundador de la Penya dels Ferroviaris. La casa de la família Duran és al carrer dels Paletes, "on hi ha la verge", m'explica Casanovas. Allà hi viu el fill d'en Duran, que és conductor de trens, com el seu pare. "Va ser el conductor del primer AVE entre Madrid i Barcelona". La història d'en Duran em recorda a Baptista Silanes, conductor al metro de Barcelona, sindicalista i un dels tuitaires pericos més cèlebres. Aquest cap de setmana s'ha fet un fart de replicar a les burrades habituals que s'escriuen quan l'Espanyol juga contra el Madrid. Li pregunto si creu que els pericos preferim guanyar al Barça que al Madrid. "Preferim els tres punts. Ara bé, els culers ens tracten tan malament que preferiria no fer-los cap favor".

Veig la primera part del partit al Bar Martin's de la plaça Artós, on hi ha una vintena de pericos: la senyora patidora que escolta la ràdio, el soci que anava a l'estadi de Sarrià amb el Farias i adolescents de casa bona. Al meu costat seu Rogelio Alcaraz, 15 anys, jugador dels cadets del C.P. Sarrià. Amb el 2-0 tots dos marxem cap a casa. Alcaraz diu que perdre al Bernabéu és normal i que, malgrat Pochettino, aquest Espanyol jugarà a Europa. Els joves pericos del barri no només saben perdre, també són optimistes. En Quimet de Sarrià n'estaria orgullós.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT