Publicitat
Publicitat

MUNDIAL DE MOTOCICLISME

Marc Márquez: "Aquest any intento transformar la pressió en motivació"

Oftalmologia "Ara sé com es diuen i funcionen tots els músculs de l'ull" Campionat "Espero poder complir el somni i lluitar pel Mundial" Alzamora "Després de sis anys, és com si ell fos el meu pare dels circuits"

Marc Márquez (Cervera, 17 de febrer del 1993) afronta amb ganes la cursa de Jerez, en què avui sortirà des de la pole position . Després dels problemes de visió que l'han deixat sense pretemporada, el triomf a Qatar fa que el pilot tingui més ganes que mai de tornar a pujar a la moto a Jerez.

Jerez sempre és una cursa especial per als pilots. Com l'afrontes?

Aquest és un dels Grans Premis més bonics, però els últims anys no he tingut gaire sort a Jerez. És un circuit on tot el món va ràpid perquè s'hi donen moltes voltes en la pretemporada. Hi arribo amb moltes ganes, i més després de guanyar a Qatar.

Després de la caiguda i dels problemes de visió, l'hivern ha sigut llarg, preocupant, inquiet...

Ha sigut un hivern diferent, difícil i una mica llarg, perquè cinc mesos amb el problema de la vista han sigut molts. Però amb l'ajuda de l'equip i de la família els mesos s'han fet més fàcils.

Què penses quan veus les imatges de la caiguda de Sepang?

Penso que si hagués anat més tranquil o si ho haguessin senyalitzat bé, potser l'hauria pogut evitar. Són coses que passen, has de saber assumir-les i girar full. Va ser una caiguda estranya i això et fa veure que les caigudes en què et fas mal són les que menys t'esperes.

¿Vas arribar a pensar que no podries tornar a pujar a la moto?

Alguna vegada et passa pel cap, però en tot moment confiava que s'arreglaria. El metge et diu que en el 99% dels casos s'arregla, però algun cop penses: "¿I si jo sóc aquest 1% restant, què?" Ara, ja recuperat, ho deixo tot com una experiència viscuda que m'ajudarà a madurar i a fer-me més fort en el futur.

Per a qui ha sigut més dur, per a tu o per a Emili Alzamora? Se'l veu nerviós, i a Losail es va emocionar.

Jo crec que ho ha passat pitjor l'Emili que ningú. Jo i la família ho portàvem bastant bé, però l'Emili és qui més patia. En el fons és normal, fa sis anys que treballem junts i al final es crea una relació que és com si ell fos el meu pare dels circuits.

Amb tantes visites al metge deus haver fet un màster en oftalmologia!

Sí, d'oftalmologia n'he après moltíssim! Ara sé com es diuen i com funcionen tots els músculs de l'ull. És curiós, quan et passa una cosa així és quan n'aprens més.

Has tingut poc temps per fer la pretemporada, però després de l'exhibició a Qatar, tens marge de millora?

No m'esperava poder guanyar la cursa, de debò. Afrontava el cap de setmana amb la idea de sumar el màxim de punts possibles, de salvar com fos la cursa, i tot i que al principi em va costar molt i anava a remolc, després em vaig anar adaptant bé. En els entrenaments oficials ja vaig treure el cap per allà davant i a la cursa em vaig trobar molt bé.

Vas tenir ofertes per pujar a MotoGP però hi vas renunciar. ¿Per arribar a MotoGP cal guanyar el Mundial de Moto2, abans?

Abans de pujar a MotoGP m'agradaria lògicament ser campió de Moto2. Espero aconseguir-ho. Però de moment estem en aquest any i del futur ja en parlarem.

Aquest any pràcticament tothom et considera favorit. Com portes aquesta situació?

Ara hi ha més pressió que l'any passat, que era d'aprenentatge. Llavors vaig aprendre a base de cops, i aquest any he d'utilitzar tota aquesta experiència. Sent subcampió, és lògic que hi hagi pressió, però aquest any intento transformar-la en motivació. Tothom m'ha donat suport. Que vegin que pots aconseguir el títol és bo.

Fa temps et vaig sentir dir que vols guanyar un Mundial sense haver d'arriscar en l'última cursa. ¿L'oportunitat pot arribar aquest any?

Això m'és igual. Si he de guanyar un Mundial, m'és igual com ho hagi de fer. Espero poder complir el somni i lluitar pel Mundial.