Publicitat
Publicitat

ELS BLANCS SE SITUEN A CINC PUNTS DEL BARÇA

Un Espanyol sense gol no pot aprofitar l'expulsió de Casillas al principi del partit

El Madrid treu petroli de Cornellà-El Prat

Mourinho i el Madrid jugaven amb avantatge d'inici. Sabien que allò que sembla impossible, que el Barça ensopegui, havia passat a Gijón. Guanyar l'Espanyol era una urgència que va vestir-se d'èpica quan en la primera acció del partit, als vuitanta segons, els blancs van veure que el seu porter era expulsat.

Tot i jugar amb un home més, en cap moment va semblar que l'Espanyol tingués el partit controlat. El Madrid no va tenir la pilota. No li calia. Tenia el control. Tenia el temps. Tenia el ritme del joc. Mourinho va moure la peça necessària per jugar amb deu i que el seu equip no se'n ressentís. Va fer entrar el porter suplent, Adán, i va prescindir de Di María. En una àgil i encertada decisió del tècnic portuguès, va treure l'argentí del camp i va passar a jugar amb tres davanters: Cristiano i Özil a les bandes i Adebayor fent de punta i mitja punta alhora. Va funcionar perquè el davanter togolès va estar immens. Cada moviment va ser el bo. Va caure a la banda, va venir per marxar, va marxar per venir. Va marejar Galán, massa lent, massa inexpert per a una batalla d'alt voltatge com la que li oferia la defensa oberta de l'Espanyol.

Els homes de Pochettino van visualitzar massa a prop la victòria, confosos per veure's amb un home més, i van precipitar-se buscant aquella acció que consumés el que creien evident, que amb un més i amb un jove porter sota els pals seria fàcil perforar la porteria blanca. Però el Madrid va atacar sempre amb la defensa ben organitzada. Khedira i Xabi Alonso van deixar en mans de Marcelo tot el protagonisme ofensiu.

El repte de Marcelo
El lateral brasiler va ser profund i ho va ser amb criteri. Mourinho li va dissenyar un partit perquè ell sol fes de dos homes: lateral i extrem, en absència de Di María. I el dotze blanc va assumir el repte. I va marcar un golàs, recordant aquell de Rossi que fa unes setmanes va suposar una altra derrota periquita contra el Vila-real. Amat no va refusar bé, va regalar una pilota a Özil i aquest la va obrir a Marcelo, habilitat per un Javi López despenjat i trencant el fora de joc, per colar un potent xut per l'únic forat possible i fer el 0-1.

Ataqués com ataqués, l'Espanyol no va saber agafar el Madrid desdibuixat ni en inferioritat, incapaç d'inquietar-lo per empatar el partit. Perquè Mourinho va llegir el segon partit que va començar quan Mateu Lahoz va treure la vermella al minut 1,20 del partit. El seu 1-4-2-3-1 es va convertir en un 1-4-2-3 que alhora era un 1-4-4-1. La línia avançada de la defensa periquita va ser un regal per a la verticalitat blanca, encara que hi faltés un efectiu. El Madrid va perdonar el segon gol abans del descans i va donar vida a un Espanyol que, després de passar per vestidors, va somiar en una remuntada.

Inofensius
Al Madrid li van anar pesant els minuts de la mateixa manera que l'Espanyol va anar creient en si mateix, empès per una afició que va reenganxar-se al seu equip quan Pochettino va donar entrada a Álvaro Vázquez per Sergio García. El jove davanter va trobar l'esquena de Pepe i Carvalho i va inquietar la defensa blanca. Però Adan no hi va haver d'intervenir. Cornellà-El Prat no va saber si a Adan el superava la pressió de ser el porter d'un Madrid que necessitava sumar sí o sí, perquè els blanc-i-blaus no van xutar.

Mourinho va aguantar el resultat i l'Espanyol no va saber com girar això al seu favor. Pochettino va guardar els canvis atrevits per al final, confiant a allargar el 0-1, a no trencar el partit obrint-lo més del compte abans d'hora. Un pèl conservador, a l'Espanyol li van faltar les ocasions per creure en l'empat. De fet, qui va poder marcar va ser el Madrid. Adebayor va fer de Benzema i va perdonar dues contres davant Kameni, que va allargar el patiment blanc una mica més. Patint, però molt sòlid, el Madrid va aguantar.

Mourinho va tenir una nit perfecta. Va retallar dos punts al Barça i va recuperar la confiança, guanyant la partida tàctica a Pochettino i resolent amb èxit una prova difícil. El Madrid surt reforçat contra un Espanyol que trobarà consol en els altres resultats de la jornada.