Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Esclar que hi ha dones màgiques al món

La Maga Violeta. Arran del Festival Internacional de Màgia de Badalona XII Memorial Li Chang que se celebra aquests dies i i davant l'absència de magues en el programa -excepte Silvanna, que actua en una llibreria-, ens preguntem si les dones només fan màgia per equilibrar els pressupostos familiars en els temps que vivim. No hi ha dones màgiques? És un món de mascles? Sortosament trobem en el magnífic i acollidor Teatre del Rei de la Màgia de Barcelona (al carrer Jonqueres i amb programació estable) la titellaire Teia Moner, que justament és la directora del Festival de Dames Màgiques de Terrassa, que se celebra al juliol i que ja arriba a la setena edició. " Haberlas haylas ", diu. I bones i amb històries tremendament humanes com la de la Maga Violeta, Manuela Rejas, una dona nascuda el 1924 a Moralzarzal (Madrid) amb la màgia a les mans. Als 11 anys tenia clar que volia ser il·lusionista i va començar ajudant un mag al vell Rastro de Madrid que li va deixar la seva maleta de màgia quan va desaparèixer... no pas en un acte màgic sinó en un crim dels feixistes. Ella, d'esquena a la família, que no veia amb bons ulls el tema, va practicar i practicar i a la fi, en un pacte amb els pares, va aconseguir entrar en un circ. Va ser pionera i lluitadora en un món molt masculí en què les dones només eren acompanyants. Durant anys i anys va formar part de món del circ i no va deixar d'actuar fins al 2007, als 83 anys. La Maga Violeta va ser homenatjada a la tercera edició del festival terrassenc i sobre ella és va rodar la pel·lícula documental Violeta y el baúl americano, de les directores Luna Baldallo i Rocío González, que buscarem per internet. Sí que hi ha magues. Estarem atents a les que vinguin al juliol.

Un musical de Pa negre ? Per què no. Això pensa un productor barceloní per a qui el gran èxit mediàtic de la pel·lícula d'Agustí Villaronga sobre les obres d'Emili Teixidor és un coixí prou bo i un relat amb contingut i personatges. Els anglesos bé que ho han fet amb Charles Dickens. Fins i tot l'hi va plantejar al director de musicals més notable del teatre català. Ell no ho veia tan clar. Massa dramàtic i sense humor. I a més, costaria molts quartos, però també és cert que en el show business dels musicals el que l'encerta la endevina. I s'hi poden fer molts diners. Per tant, per què no un musical de Pa negre ?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT