El paisatge de Menorca es preserva des del camp

CiutadellaEl paisatge menorquí està marcat pel seu camp. Devers el 70% de la superfície de l’illa està destinada a usos agraris. Des de fa moltes dècades, els pagesos han estat, tot i no proposar-s’ho, els responsables de modelar-ne la fisonomia. Amb l’objectiu d’evidenciar aquesta situació i de posar les eines necessàries per fer compatible l’activitat agrícola amb el manteniment del paisatge típicament menorquí va néixer fa set anys el programa de custòdia agrària, una iniciativa del GOB que pretén conjugar la rendibilitat de l’activitat al camp amb una gestió sostenible i respectuosa del territori. 26 finques s’han sumat a la idea.

“Tots els recursos naturals estan relacionats amb l’activitat agrària. Si s’abandona el camp, ambientalment suposa un retrocés. I si en canvi s’intensifica massa l’activitat agrícola, entren en escena productes com els pesticides o es produeixen problemes com la contaminació dels aqüífers pels nitrats”, explica Miquel Camps, responsable del GOB. Amb aquesta premissa, tenien clar que s’havia d’actuar, però no només des del punt de vista ambiental, sinó també des de l’econòmic. Veien que unes mesures que conservessin el territori però que no garantissin la supervivència dels pagesos estarien condemnades al fracàs, i per açò l’objectiu fou, diu Camps, “identificar els elements clau que mantenen el paisatge de l’illa i la biodiversitat, i veure com es poden encaixar econòmicament”.

Quins són aquests elements? En primer lloc, un paisatge menorquí que té forma de mosaic. Des de l’aire, Menorca està composta per una gran quantitat de petites tanques, tancades per parets, amb vegetació als marges i petits boscos, i amb unes zones elevades generalment arbrades. “Conservar aquesta composició suposa conservar la biodiversitat i reduir el risc de plagues, perquè la vegetació i la fauna exerceixen de controladors naturals”, explica l’ecologista.

I en aquest sentit, posa en valor un element característic de Menorca: la paret seca. “A l’interior hi ha una quantitat enorme de vida de petites dimensions, que contribueix al manteniment de la biodiversitat”. Així, Camps conclou que “tots aquests elements formen part de l’ecosistema, també els camps de conreu, i aquest conjunt funciona si no és alterat”.

Com es tradueix açò a les pràctiques agràries? El contracte de custòdia agrària demana als pagesos que apliquin unes metodologies respectuoses amb l’entorn (com per exemple l’eliminació dels productes químics excepte en casos molt justificats, o el manteniment del paisatge). Aquesta actitud requereix una convicció ambiental per part del pagès, però també la creença en un model de camp concret. “Aquí no es pot cultivar o produir pensant a competir en preu, perquè ens passarà el mateix que va succeir amb les fàbriques menorquines de sabates que volien competir amb preu amb altres zones, que han acabat tancant i han sobreviscut les que aposten per la qualitat”, compara Camps. Així, l’aposta ha de ser la diversificació: “Produir productes bons i amb valor afegit”, sentencia, posant com a exemple el formatge, els embotits, melmelades, pa, tot recordant que aquests productes ja sortien del camp abans que Menorca caigués en el monocultiu de la llet.

El GOB, dins l’acord de custòdia, ajuda les finques adherides a promocionar i comercialitzar els seus productes, una feina que moltes finques no desenvolupaven fins ara perquè tenien la llet venuda pràcticament abans de produir-la.