Situació d’emergència social

Palma.La situació és d’emergència social, amb un increment del 74% de les de demandes als serveis socials. I, en aquesta situació de màxima dificultat pels efectes de la crisi, està en risc l’assistència social que els ciutadans reben dels ajuntaments per efectes de la nova llei del règim local, especialment en aquelles comunitats, com les Illes Balears, en què l’aportació a les despeses socials depèn prioritàriament de les entitats locals, en més d’un 80%.

Així ho advertiren ahir els treballadors socials amb motiu del Dia mundial del treball social. Els treballadors socials són els qui toquen dia a dia la realitat, són els que coneixen de primera mà els devastadors efectes de la crisi.

La presidenta del Consell General del Treball Social a Espanya, Ana Isabel Lima, i la presidenta del Col·legi Oficial de Balears, Sandra Vives, feren ahir a Palma una preocupant radiografia dels problemes que detecten aquests professionals.

“La crisi -alertaren les tècniques- ha suposat l’enfonsament de la classe mitjana”. “De fet, a més de l’increment del 74% de les demandes d’assistència social que avui tenim, cal destacar que el 52% dels sol·licitants encaixaria en el perfil de persones que fins fa poc eren de classe mitjana”, indicaren. “Aquest és el nou perfil que necessita els serveis socials”, ressaltaren, en el conjunt de l’Estat i també a Balears. Pobresa i exclusió, dependència de persones majors i, en tercer lloc, de persones amb discapacitat centren l’assistència social.

Fent feina... i pobres

Parelles els dos membres de la qual abans feien feina i pagaven sense problema la hipoteca o el lloguer i que avui, amb tots dos a l’atur, no poden fer front a les despeses; infants que van a escola sense berenar i es maregen; el nou perfil del “precariat” -la persona que, tot i tenir feina, és igualment pobra- ; persones majors que són tretes de les residències perquè tota la família viu amb la seva pensió; gent que no pot comprar medicaments... i molts d’altres exemples formen una realitat que les treballadores socials no dubtaren ahir de qualificar “d’autèntica emergència social”.

La nova llei de règim local serà l’estocada als serveis socials, asseguraren, en un moment de màxima necessitat. I és que, segons explicaren ahir, la nova llei deixa just en mans dels ajuntaments les competències d’informació i atenció a situacions urgents en matèria social.

Què significa això a la pràctica? Segons els treballadors socials, tota la tasca de prevenció, d’educació, a més de molts dels serveis i ajudes (atenció a domicili, ajudes de menjador, de llibres, seguiment de casos, l’atenció integral a una persona en el seu entorn, treball en xarxa...) queda fora de les competències dels ajuntaments.

En matèria d’atenció social, aquesta decisió és molt greu perquè l’estructura de serveis socials, des dels anys 80, s’ha vertebrat entorn dels ajuntaments.

“És com si en matèria de salut els centres de salut quedassin limitats a informar els pacients i a atendre’ls just en una situació d’urgència, sense poder fer-ne cap seguiment ni tractament”, comentaren per il·lustrar el desastre que pot venir quan el 2016 entri en vigor aquest nou repartiment competencial. “Encara que tinguin els doblers i els vulguin dedicar a determinats programes de serveis socials, no ho podran fer”, comentava ahir Ana Isabel Lima, perquè -segons digué- el tècnic informarà que legalment no és possible fer-ho.

A Balears, segons la informació facilitada ahir pels treballadors socials, el 87,32% del finançament dels serveis socials l’assumeixen entitats locals. “Per tant, està en joc aquest 87,32%”, assenyalaren. A Balears, la despesa en serveis socials ha passat de 120 euros per habitant el 2009 a 76,72 euros per habitant el 2012.