Pitiüses, l’episodi més greu de l’especulació d’Airbnb

PalmaAirbnb arrasa Eivissa. En preus, en metres quadrats, en places, en oferta. L’auge d’aquesta plataforma que es publicita com a “economia col·laborativa” remou l’accés a l’habitatge i el seu cost. Si més no, aquestes són les conclusions a les quals arriben Terraferida i el GEN-GOB Eivissa, que varen presentar ahir l’anàlisi de les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses, setmanes després que ja es presentàs un primer informe de les dades mallorquines.

La conclusió és taxativa i les xifres, de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses. Aquests, tenen una capacitat de 26.915 places. A Eivissa n’hi ha el gran gruix: 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a Formentera són 378 ofertes amb un total de 1.713 places. Són nombres que representen un alt volum de negoci. “Enorme”, afirmen els ecologistes. Com a mínim, segons aquestes xifres actualitzades a principis de mes, es facturen 92,4 milions d’euros. Per un costat, a Eivissa, Airbnb hauria facturat 87 milions el darrer any, fruit de 248.529 pernoctacions registrades. A Formentera, la multinacional hauria facturat 5,3 milions provinents de 23.338 pernoctacions. Ara bé, Terraferida i el GOB adverteixen que “molts dels allotjaments no declaren cap ingrés” i que, per tant, és “previsible” que “aquestes xifres siguin molt superiors”.

Una de les anàlisis més significatives que han realitzat els ecologistes ha estat la de posar la mirada en els comercialitzadors. És a dir, aquells que la plataforma multinacional publicita com a “amfitrions”. S’ha mirat quin percentatge suposen els seus ingressos, i els nombres són significatius. Si bé la idea d’economia col·laborativa se centra en persones individuals i lluny de grans tenidors o empreses que han contagiat la idea primera d’Airbnb, la realitat és molt diferent.

Així, en línies generals més d’un 58% dels “amfitrions” lloga més d’un allotjament. Els que n’allotgen només un representen un 34% dels ingressos totals. Cal destacar que hi ha grans tenidors que lloguen més de 20 allotjaments (un de cada deu) i obtenen el 13% dels ingressos. Un 5% en lloga entre 11 i 20; el 14%, entre 5 i 10, i el 28%, entre 2 i 4. Els petits comercialitzadors, “on hi ha bona part dels qui lloguen per completar la renda”, destaquen els ecologistes, és minoritari enfront del multicomercialitzador. Aquests darrers concentren el 65% dels ingressos. Les dades no acaben aquí. De l’informe es pot desprendre, també, que els 20 grans tenidors d’allotjament a Eivissa concentren el 19% de l’oferta a Airbnb.

Així com passa amb l’alt cost de l’accés a l’habitatge, els preus a Airbnb també es disparen. Els ecologistes han detectat que, a més, els preus mitjans pugen de manera considerable en mans de grans comercialitzadors -probablement concentren l’oferta de luxe-. És a dir, el mercat torna molt més concentrat del que pot semblar. S’han detectat casos en què una sola ‘persona’ comercialitza 85 allotjaments.

Greus conseqüències

A més a més, cal recordar que Airbnb no és l’únic portal que comercialitza a l’illa, sinó que existeixen altres plataformes que també ho fan. Ara bé, segons Terraferida i el GEN-GOB, “les dades d’aquesta multinacional i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, ja que té conseqüències socials i ambientals enormes”.

Entre aquestes conseqüències, els ecologistes destaquen que s’ha disparat la construcció a tot tipus de sòls i que es genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals. Els ecologistes han manifestat més d’un pic les reticiències a explotar l’allargament de la temporada turística sense la disminució de la pressió durant la temporada alta. Destaquen que, com més gent, més s’incrementa el consum d’energia, la generació de residus, la circulació de cotxes de lloguer i es multipliquen les necessitats de mobilitat.

A banda de la pujada del preu de les cases de compra i de lloguer, també adverteixen que s’està generant una escletxa social entre propietaris i no propietaris, ja que l’accés a l’habitatge “és una quimera per a milers de persones”. Amb tot plegat, es generen casos de mobbing immobiliari i, sobretot, “es posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui”. Conflictes de convivència, massificació de l’illa i que plataformes com Airbnb no tinguin treballadors ni paguin els impostos estatals són altres de les conseqüències negatives de la precipitació d’aquest fenomen.

Aquestes dades i conclusions es lliuraran a la Conselleria de Turisme per sol·licitar al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències. També reclamen que es revisin totes aquelles que ja estiguin atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que s’estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’estades turístiques. Per altre costat, els ecologistes reclamen un reforç de les inspeccions que, a priori, s’ha promès. “No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000) tingui entre un i tres instructors per fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal”. Les conclusions han estat possibles gràcies al fet que s’ha tingut accés als arxius d’Airbnb. S’han extret dades sobre volum, tipologia dels allotjaments, noms dels comercialitzadors, facturació o pernoctacions. També han creat un mapa interactiu amb l’oferta disponible, on es dibuixen unes Illes plenes de punts d’oferta.

Airbnb i Aptur intenten esquivar les crítiques

Airbnb va manifestar ahir el seu desacord amb les dades dels ecologistes. Es defensen dient que “només” un 5% dels turistes que varen visitar Eivissa es varen allotjar en habitatges anunciats a la seva plataforma. Titllen d’“enganoses” les xifres oferides i assegura que el preu de l’habitatge a l’illa és una “causa aliena” a la multinacional. Des d’Aptur, s’ha criticat Terraferida perquè “ciminalitza” el lloguer turístic i fa “demagògia” amb les dades, que consideren molt poc “exhaustives”. L’anàlisi, la defineixen de “tendenciosa”.