L’aviram i les produccions locals

La renda agrària

No hi ha pagesos perquè és difícil viure de la pagesia

La renda agrària a les Balears està tan baixa que sovint ja ni es calcula. És una macromagnitud ignorada perquè és transparent i mostra el retrocés accelerat dels guanys a les explotacions agràries causat pel fet que l’increment de les despeses és superior a l’increment dels ingressos. Això en el cas de les Balears és molt greu i ha determinat una caiguda constant de la població activa agrària. No hi ha pagesos perquè és difícil viure de la pagesia. Els ingressos agraris, un cop descomptades les despeses, són avui menors que fa 10 anys. Per això ens deixa desconcertats la ministra Isabel García Tejerina quan es presenta davant els mitjans i fa un plantejament triomfalista de la situació agrària. No tan sols diu que tot va bé i que els agricultors estan guanyant molt, sinó que se n’atribueix el mèrit. Les dades ministerials no concorden amb la realitat de les Balears.

El CETA i nosaltres

No importa l’opinió pública ni res, o en el millor dels casos importa poc

El vergonyant tractat entre la UE i el Canadà segueix endavant, encara que molta de gent sap que provocarà destrucció de llocs de feina, baixada de sous, desaparició d’empreses i pèrdua de viabilitat de les explotacions agràries, entre altres efectes. No importa l’opinió pública ni res, o en el millor dels casos importa poc, segur que menys que els interessos dels potents grups de pressió que promouen el tractat. Que ningú se n’estranyi si alguns estats europeus cerquen de fugir, tan aviat com puguin, de la UE. Després del fracàs rotund de les mesures desreguladores que varen dur a la darrera crisi econòmica, sembla que el remei és persistir en els errors i intensificar els extrems més perjudicials del model. Crida l’atenció, en canvi, que per a resoldre els problemes es parli d’apujar l’edat de jubilació i abaixar les pensions.

L’aviram

Dependència absoluta dels aliments duits de fora

Quan fa uns anys va tancar el darrer escorxador mallorquí on era possible sacrificar aviram, l’illa de Mallorca va restar en una situació en la qual el consum legal de carn local de pollastre, endiot o de qualsevol altra espècie d’au esdevenia impossible. I el mateix passa amb altres animals com els conills, que ja fa algunes dècades que no es poden sacrificar a Mallorca per manca d’instal·lacions. És exactament el contrari de la sobirania alimentària: la dependència absoluta dels aliments duits de fora. De fet, en els darrers temps, en una situació absurda, els escassos productors mallorquins d’aviram han hagut de dur els animals a sacrificar a Menorca o Eivissa, on sí que hi ha instal·lacions, i després retornar-los a Mallorca. Per fortuna el sector productor, l’escorxador d’Inca i la Conselleria estan fent passes per resoldre aquesta situació. Un cop es disposi de les noves instal·lacions serà possible fomentar el producte local, ecològic i de qualitat.

Inundacions de gener

El renou que s’ha fet sobre aquest tema és injustificat

Esperar que l’administració s’hagi de fer càrrec dels perjudicis generats per cada fenomen meteorològic advers és tan absurd com negatiu per al sector. Els agricultors més seriosos no volen jugar a aquest joc de la demagògia i el disbarat. A més, l’abús de la demanda exagerada i sense motiu provoca que després, quan hi ha mal de veres, les demandes dels agricultors estiguin desacreditades. Però així i tot, la manca de sensibilitat demostrada pel govern de l’estat, en aprovar unes preteses ajudes que no tendran efectes significatius a les Balears, ja que els agricultors no se’n podran beneficiar, és un gest de cara a la galeria que no construeix res de positiu. A més, no s’entén que el mateix partit, en un cas clar de doble llenguatge, parli a les Balears de xifres de pèrdues multimilionàries i des del govern espanyol no adopti mesures en conseqüència.

Més sobre la ‘Xylella’

No és encertat enfocar el tema de manera alarmista

La Xylella és un problema greu que ha de ser tractat de manera adequada i sense estalviar mitjans. No és encertat enfocar el tema de manera alarmista. El tractament superficial d’aquest tema ha provocat un fenomen de desinformació que recorda molt el cas de la llengua blava, quan una malaltia de les ovelles sense conseqüències sobre els humans va ser tractada de manera alarmista i això provocà una enorme i injustificada caiguda del consum de carn d’oví arreu de totes les Illes Balears. Sort que alguns científics com Miguel Àngel Miranda i altres investigadors han demostrat un nivell de professionalitat excel·lent i una ètica científica basada en l’honestedat i el rigor intel·lectual. Un punt de maduresa i de reflexió crítica sempre és bo. I el temps, tanmateix, moltes vegades acaba posant les coses en el seu lloc.