Publicitat
Publicitat

Joves de la Part Forana que sí s’interessen per la política

Els col·lectius de jovent amb vocació política i fora de partits han crescut a les viles

En els darrers anys, enmig d’un clima de creixent desconfiança en la política, han aparegut a la Part Forana col·lectius de joves que participen del debat públic. Tenen en comú un perfil marcadament d’esquerres, ecologista i catalanista; però es diferencien per un caràcter reivindicatiu que combina aspectes lúdics i de protesta.

On els col·lectius estan més arrelats i amb un ajuntament més contrari, les denúncies han assolit més ressò. Algunes publicacions els han reconegut la tasca contrastant-la amb certa inactivitat de l’oposició.

Joves manacorins amb empenta

Xítxeros amb Empenta, de Manacor, en són un exemple. Sorgiren l’estiu de 2008 per omplir un buit en el teixit associatiu de la capital del Llevant pel que fa a joventut i dinamització cultural. El seu vessant polític es basa en la defensa del català, el territori i els drets socials. La seva tasca combina l’estil satíric amb reivindicacions amb un to seriós. Destaquen la col·laboració amb el Col·lectiu de Dones de Llevant, de caire feminista, i el vídeo Manacor poble hipotecat, editat fa poc, en què denuncien amb noms i llinatges una suposada especulació amb les zones verdes de les foranes de Manacor.

Carles Juan, membre del col·lectiu, diu que el naixement d’aquestes entitats s’explica perquè la gent, sobretot jove, no confia en les formacions tradicionals i cerca maneres de participació més directes. Diu: “Tot el que no ens agrada de Manacor ho deim perquè no tenim res a perdre i no estam fermats a ningú”.

Una pluja prima que cala

A Sóller existeix des del 2011 el Col·lectiu Albaïna. El nom fa referència a la pluja prima que no ho sembla però cala i resumeix la filosofia del grup. Aparegueren després de la decepció de quatre anys de Pacte de Progrés a l’Ajuntament i l’arribada al govern municipal del PP. La millora de la qualitat democràtica i la transparència institucional són dos objectius que persegueixen amb actuacions com retransmetre en directe els plens. El Col·lectiu Albaïna ha protagonitzat diverses campanyes, com la de No Vull Pagar al túnel de Sóller, i ha arribat a denunciar el batle, Carlos Simaro, per instal·lar una càmera oculta a la via pública. En els darrers mesos també han aparegut als mitjans de comunicació per donar a conèixer la desaparició d’una escultura funerària, obra de Josep Llimona, del cementeri de Sóller.

Marc Carriquí, membre del col·lectiu, pensa que entitats polítiques com la seva sorgeixen d’una nova cultura política que deixa enrere l’heretada de la dictadura franquista i fins i tot de la Transició. Segons Carriquí, els joves viuen en un sistema en què no tenen capacitat de participar ni de decidir i el consideren obsolet. Afegeix que la política no només és anar a votar cada quatre anys, la majoria de les formacions no afavoreixen els canvis generacionals i als joves no els queda més remei que organitzar-se. Parlant de Sóller, Carriquí es mostra orgullós que les publicacions de la localitat hagin reconegut la seva tasca de manifestacions, recollida de signatures, mobilitzacions i fins i tot accions legals.

Experiència en l’àmbit comarcal

Al Pla de Mallorca, des d’agost de 2011 existeix un intent de superar l’àmbit municipal amb el col·lectiu Pla de Mallorca en Marxa. Començà a Vilafranca, però aviat s’espargí per Sencelles, Sineu i Petra, entre d’altres. També combina la reivindicació amb aspectes més lúdics. Partint dels eixos de terra, llengua i cultura, han organitzat actes emmarcats en campanyes com la Marxa Jove pel Territori o la de Som Països Catalans. Un dels membres, Joan Colom, afirma que “els joves no parlen el mateix llenguatge que els adults, per això no se senten del tot còmodes en les seves organitzacions i cerquen altres maneres més dinàmiques i més flexibles que s’ajustin millor a la seva manera de fer”.