Formentera reclama "retorns" per al sector primari per conservar el paisatge

La SavinaEl principal atractiu de Formentera són els recursos naturals i el paisatge (marítim i terrestre), i els majors artífexs d'això han estat els sectors primaris –agricultors i pescadors–, de manera que les autoritats de l'illa creuen que aquests haurien de ser també beneficiaris de la intensa activitat turística que registra la zona.

Així ho ha expressat la consellera de Medi Ambient del Consell de Formentera, Sílvia Tur, que ha posat sobre la taula el concepte de "pagar pels serveis ambientals" i ha advocat per compensar els professionals del sector primari "per tot l'esforç que han fet durant segles i continuen fent en l'actualitat" per conservar i mantenir el principal actiu turístic de l'illa.

Tur dirigeix l'àrea de Medi Ambient en una illa el litoral de la qual pertany íntegrament a la xarxa Natura 2000 i que aporta una part molt important del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera, en el qual destaquen les praderies de posidònia, reconegudes per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.

En una entrevista amb l'agència EFE, la consellera ha assenyalat que en els espais de la xarxa Natura 2000 s'haurien de posar en marxa polítiques actives perquè els agricultors i els pescadors, "que estan contribuint d'una manera tan important a la conservació del paisatge, "percebin algun recurs de l'activitat turística", perquè ells "estan generant i mantenint un actiu del qual només es beneficia directament l'empresari turístic".

Sílvia Tur ha subratllat i valorat el potencial de la xarxa Natura 2000 a Formentera, encara que al seu parer les directives europees d'Hàbitat i Aus (que regeixen el funcionament d'aquesta xarxa) haurien de permetre i potenciar un major desenvolupament de les activitats primàries.

I en aquest sentit ha assenyalat que, en el cas d'aquesta illa, tenir tot el litoral protegit "ha quedat en un formalisme".

Ha insistit que el principal atractiu de l'illa és el paisatge i la natura, tot i que s'ha mostrat convençuda que "la gran majoria" dels visitants desconeix quins espais estan protegits, per quin motiu o quin grau de protecció tenen.

Segons la consellera, el "major èxit" al qual aspiren des de Formentera pel que fa a la protecció dels espais naturals seria la regulació del trànsit, a causa de la intensa circulació d'embarcacions d'esbarjo procedents d'Eivissa i altres llocs del litoral mediterrani.

"L'illa té una capacitat de càrrega i crec que és importantíssim que els gestors d'aquests espais, a escala autonòmica i estatal, facin plans de gestió que tinguin en compte la capacitat de càrrega de l'illa", ha manifestat.

Aquesta "capacitat de càrrega" hauria de ser la base per determinar la freqüència màxima que pot suportar al cap d'un any un entorn "tan fràgil" com el de Formentera, segons Tur, que ha advertit a més que aquest trànsit es multiplica durant els mesos d'estiu.

La consellera ha manifestat que des d'aquesta illa no comparteixen la manera com s'estan gestionant els espais protegits des del Govern de José Ramón Bauzá, i ha observat que és competència de l'Executiu autonòmic elaborar i aprovar els plans de gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, "i sobretot implementar-los".

"Però el que veiem és que hi ha molta normativa i que després aquesta normativa ni s'executa ni s'implementa amb mesures concretes", ha opinat Tur, per qui les administracions locals estan per aquesta raó en una situació "de desemparament", perquè no tenen competències per executar algunes actuacions i, no obstant això, són testimonis dels problemes in situ.

Formentera, segons la consellera insular de Medi Ambient, està resistint la crisi econòmica (els nivells d'ocupació han augmentat durant els anys més durs), encara que al seu parer aquesta s'utilitza "com un pretext" per rebaixar els pressupostos destinats als espais naturals protegits.

Ha apuntat en aquest sentit una dada: el pressupost del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera és enguany inferior a 20.000 euros, mentre que en altres anualitats ha rondat els 800.000.

"Amb aquesta quantitat és impossible gestionar un espai d'aquestes dimensions; això no permet ni contractar vigilants, ni tenir embarcacions per fer un bon seguiment de les activitats marítimes que estan prohibides, ni fer campanyes informatives, ni contractar campanyes de conservació", ha assenyalat la consellera de Medi Ambient.

Segons Tur, a les Balears hi ha recursos suficients per destinar partides importants als espais protegits, i sobretot a aquest (el parc Natural de les Salines d'Eivissa i Formentera, que inclou diversos llocs de la xarxa Natura 2000).

Aquest espai natural és, a Balears, el que resisteix més pressió marítima i terrestre; "per tant, requereix una especial sensibilitat i un tracte especial", ha conclòs la consellera.