IncaÀnims, companys d'IB3, de ràdio i televisió! Com a docents que som, teniu tot el nostre suport i comprensió. Ja sabem que duis malament totes les crítiques que heu rebut els últims dies. Heu de saber, però, que vosaltres no teniu culpa de la manipulació que exerceix el mitjà on treballau. Estigueu tranquils! Com la resta de mortals, la majoria de vosaltres sou uns simples treballadors que acatau ordres i que necessitau arribar a final de mes. Després del recent ERO que heu patit, entenem que estigueu més coartats que mai. Bé sabeu vosaltres què són les llistes negres que ara el diputat popular Antoni Camps vol fer extensives al nostre sector educatiu!
Tal com estan les coses, segur que no aturau de pensar quin sentit té haver estudiat tant si no es valora la vostra professionalitat. No sou els únics. A nosaltres també ens passa el mateix amb la consellera Joana Maria Camps, agent immobiliària. Comprenem, doncs, que sovint no us pugueu desfer de la nostàlgia dels vostres anys universitaris, en què se us ensenyava que informació no significa adulació, sinó aproximació a l'objectivitat, tan difícil d'assolir.
També us deveu mirar amb certa ironia l'assignatura de deontologia periodística. Déu meu-us deveu preguntar-, com pot ser que aquell professor fos tan ingenu i us fes creure que seríeu petits herois de la informació? És que no sabia que, en aquest país, lamentablement la majoria dels mitjans de comunicació públics són concebuts com a eines propagandístiques del govern de torn que confon el concepte de servei públic amb el de repartidora de càrrecs públics? Nosaltres ja hem tocat amb els peus a terra i hem descobert que l'educació també va per aquest camí alliçonador. El ministre Wert no podia ser més explícit en afirmar que l'objectiu de la LOMQE és espanyolitzar els alumnes.
I deveu estar igual d'atònits en sentir que cares visibles de la vostra professió es fan dir periodistes, quan en realitat són comissaris polítics. Alguns, però, no se n'amaguen i s'atreveixen a adoctrinar en antena, rient-se fins i tot de les manifestacions de la ciutadania, que sovint tracten com un etern menor d'edat. A ells, per exposar sense complexos les seves opinions, no els cal un decret de convivència; a nosaltres, sí.
Igualment compartim amb vosaltres el sentiment de vergonya aliena que suposa veure desfilar pels vostres platós tertulians que, com a fanàtics del poder a qui tant deuen, pontifiquen des de la insolència, sense saber que la realitat és molt més complexa. Heu de saber, però, que és el mateix estupor que ens provoca sentir la nostra excompanya d'aules Ana Maria Aguiló, ara convertida en incendiària portaveu parlamentària del PP en Educació. No sabíem on posar-nos quan recentment va dir que el problema de l'anglès a les escoles s'arregla amb un power-point!
Tampoc no podem més que solidaritzar-nos amb vosaltres en sentir-vos defraudats davant la constatació que IB3 s'ha convertit en un món idíl·lic, fantàstic i meravellós, mancat de tota crítica. Segurament els directius deuen pensar que ja basta amb els problemes que té la gent del carrer com perquè a sobre se'ls hagi de torturar amb males notícies. Així s'entén que espais de reflexió hagin perdut presència en benefici de programes del tot innocus.
Ens produeix profunda tristesa trobar-nos cada cop amb més gent que ens diu que ja ha dessintonitzat IB3 de les seves vides. Com pot ser que un projecte tan il·lusionant per a aquesta terra que pagam tots estigui tan desacreditat? I, mentrestant, l'Ens s'estima més preocupar-se de la forma que no pas del contingut. Així ho reflecteix la darrera campanya promocional de la ràdio pública, que porta el surrealista lema "Hi ha coses que no es veuen, però se senten". Al sector educatiu també hem viscut una experiència similar amb la naïf falca televisiva que el Govern ha fet per promocionar el seu TIL en un intent desesperat de convèncer l'opinió pública. Hauria estat millor invertir aquests doblers en la contractació de nous professors o en el projecte de reutilització de llibres. Així doncs, companys d'IB3, ànims! Heu de saber que docents i periodistes compartim el mateix objectiu: la lluita per la dignitat professional. És una llàstima que la majoria de vosaltres no us pugueu fer sentir, tal com ho hem fet nosaltres.
