El vi 'made in China', l'aposta discreta del gegant asiàtic

BarcelonaLes etiquetes amb el made in China han inundat el món. El gegant asiàtic és capdavanter amb la fabricació de roba, productes electrònics i ara també cotxes elèctrics, però la seva aposta econòmica no s'acaba aquí. En tan sols una vintena d'anys la Xina també ha escalat fins als primers llocs dels rànquings mundials de la producció i el consum de vi amb incentius públics i l'ajut de la inversió estrangera. Per promoure el vi local fins i tot s'han erigit châteaux com els de França i altres construccions majestuoses d'estil europeu, uns atractius que li han servit per desenvolupar el turisme de vi, el denominat enoturisme. Així i tot, la Xina ho té difícil per reproduir amb el vi la fórmula de produir massivament a baix cost que l'ha portat al lideratge mundial d'alguns sectors econòmics.

És la conclusió a la qual han arribat Cynthia Howson i Pierre Ly, un matrimoni de professors universitaris establerts a l'estat de Washington, als Estats Units, i que entre el 2013 i el 2019 han recorregut la Xina per investigar el desenvolupament del vi xinès, que ha estat més aviat discret als ulls del món, perquè s'ha destinat sobretot al consum intern. En els seus viatges, Howson i Ly es van conèixer amb el sociòleg barceloní Lluís Tolosa, que és expert en enoturisme i editor, i els acaba de publicar traduït al castellà el llibre que els dos professors van escriure en anglès sobre la seva experiència xinesa. Es titula Aventuras en la ruta del vino de China (Tolosa Wine Books, 2023), i Ly ha viatjat a Catalunya per presentar-lo.

Guanya qualitat amb els anys

Ly recorda que, quan es van posar a investigar fa una dècada, "molt poca gent sabia que existia el vi xinès", fins al punt que alguns col·legues es preguntaven si havien perdut el nord. És més, les paraules que alguns crítics li havien dedicat tampoc encoratjaven gaire a tastar-lo. Es va arribar a dir que podia recordar a "cendrer, pòsits de cafè i vora d'urinari" o que feia "olor de ratolí mort al forn". Malgrat això, en els reconeguts premis Decanter del 2011 un vi xinès va ser distingit com el millor de la seva categoria, i Ly reivindica que, per inversemblant que sembli, avui dia "la idea del vi xinès de qualitat existeix", fins al punt que crítics de referència mundial com James Suckling, Robert Parker i Jancis Robinson publiquen informes periòdics amb les seves valoracions sobre els millors vins xinesos.

El vincle de la Xina amb el vi es remunta a molt enrere. Ly detalla que s'ha demostrat l'existència de begudes alcohòliques des de fa milers d'anys, algunes de les quals estaven elaborades amb raïm fermentat. Al capítol dedicat a la Xina de l'Atlas mundial del vino, un llibre de referència escrit per Hugh Johnson i Jancis Robinson, especifiquen que la vinya ja es coneixia entre els jardiners de la Xina almenys al segle II, quan ja s'elaborava i es consumia vi, molt probablement de raïm. Ara bé, el primer celler assimilable als d'avui dia, Changyu, no va néixer fins al 1892, i s'ha convertit en el número u.

En tot cas, l'auge de la indústria moderna del vi xinès s'ha concentrat en els últims 25 anys, just quan la Xina ha començat a tenir un paper en l'escena econòmica internacional i el país ha fomentat la indústria vinícola com un actiu més per al desenvolupament econòmic. Hi ha contribuït el fet que el vi es convertís en una beguda de prestigi entre els rics, que van començar a comprar ampolles de Bordeus com més cares millor amb l'afany d'impressionar. D'aquí que el 80% del raïm xinès sigui de varietats negres, amb predomini del cabernet sauvignon. A més, l'arribada de Xi Jinping a la presidència xinesa fa una dècada va facilitar l'accés al vi de més consumidors, perquè va combatre la corrupció que imperava sobre el mercat vinícola, que funcionava molt amb vendes de vi a funcionaris que el sufragaven amb diners públics.

Ruta per la Xina del vi

L'inici de la producció moderna del vi xinès va ser a Yantay, a la província de Shandong, a l'est de la Xina. També se'n fa en zones de l'interior, com a Xi'an –indret famós pels guerrers de terracota–, a la província de Shaanxi. També a prop de Shangri-la, a la província de Yunnan, i que està a mig camí del Tibet, on hi ha vinyes a 2.000 metres i hi sobresurt Cizhong, on els missioners francesos van dur ceps i ara molts veïns són catòlics, elaboren vi i acullen hostes. Així mateix, a la remota Ningxia, que "s'ha convertit en la regió vinícola més prometedora del país", sosté Ly, i on fins i tot sembla anar més de pressa la creació d'infraestructures enoturístiques que d'alguns cellers. Tolosa està convençut que la Xina té "el projecte d'enoturisme més gran del món", de vegades amb un cert "estil Disney", en paraules de Ly: la Xina té diversos châteaux del vi a la francesa, entre els quals la Changyu International Wine City, el parc temàtic del vi més gran del món; un d'escocès, l'Scottish Chateau, del britànic Chris Ruffle a Mulangou, a Shandong; i un que imita un palau renaixentista italià, el Chateau Changyu Rena, a Xi'an, amb experiència multisensorial 4D.

A més, empreses estrangeres de fama mundial han desenvolupat els seus projectes a la Xina. Una de les precursores va ser Rémy Martin, que ha tingut èxit sobretot amb el conyac. Després van arribar la luxosa Moët Hennessy Louis Vuitton, que produeix al centre de la Xina un escumós a l'estil del xampany i a prop del Tibet un vi negre d'alta gamma; Chateau Lafite, que ven el vi per uns pocs centenars d'euros, i també en fan el gegant asiàtic Pernod Ricard i el celler australià Penfolds. De vegades la inversió estrangera ha aterrat a la Xina amb l'esperança d'obrir-s'hi mercat, però el cert és que el vi no ha acabat de convèncer el consumidor xinès i no ha aconseguit desplaçar altres begudes alcohòliques amb més tirada, com el tradicional licor baijiu (pot estar fet de sorgo) o la cervesa.

Segons l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), el 2022 la Xina era el tercer país del món en superfície vinícola (784.750 hectàrees), el dotzè productor (4,2 milions d'hectolitres) i el setè consumidor (8,8 milions d'hectolitres), però ja fa uns anys que aquests indicadors van a la baixa i, a sobre, venint de la Xina no sempre són de fiar. Si bé pot ser difícil elaborar-hi vi –a l'est plou massa a l'estiu i en zones de l'interior han d'enterrar cada any les vinyes per preservar-les del fred hivernal–, Ly argumenta que els bons elaboradors superen aquestes dificultats, així que la frenada l'atribueix sobretot a la caiguda de la producció "de grans empreses que produïen massa vi" per a les necessitats del mercat. De cara al futur, considera que la Xina no farà com amb altres indústries i començarà a elaborar vi barat a tort i a dret per conquistar el món, sinó que el vi xinès evolucionarà cap a un mercat "més madur", amb elaboradors que faran vi de qualitat reconegut arreu del món.