Carmen Moreno: "A vegades sembla que per ser mares i donar a llum necessitem fer un màster"

BarcelonaEl tercer part ha estat la màxima expressió de coherència amb els meus valors. En el primer part, les llevadores que van venir a casa no es creien que estigués a punt i just van arribar uns minuts abans del naixement. A més, em van fer canviar de posició i crec que això va contribuir a tenir un esquinç perineal greu. En el segon part, un altre cop, no s’acabaven de creure que estigués a punt i em van coaccionar per anar a l’hospital, així que l’Arlet va néixer set minuts després que el taxi ens deixés a la porta de l’hospital. Dues hores després em van donar l’alta voluntària.

I el tercer?

— Després d’un primer part de tres hores i mitja i un segon de cinquanta minuts, sabia que possiblement el tercer seria molt ràpid. A més, tenia plena confiança en el meu cos i el nadó però no gaire en l’acompanyament. Els dos primers parts van ser a Londres i el tercer al Vietnam.

Ah, carai!

— Sí, l’Àsia ha nascut al sud-est asiàtic, on hem estat viatjant després del descans forçat del covid. Durant l'embaràs vaig sentir una gran connexió amb el meu cos i la criatura. Molt conscientment vaig triar què necessitava i què no del sistema sanitari. Em vaig cuidar d’una bona nutrició, entrenament físic i la pràctica de l’hipnopart. Així que vaig donar a llum en la intimitat de casa, amb la presència del pare i les dues germanetes.

Què és l’hipnopart?

— A vegades sembla que per ser mares i donar a llum necessitem fer un màster i ens oblidem que la saviesa que necessitem ja la tenim. L’hipnopart és una preparació per al part que té tres pilars: informació, eliminar pors i eines per millorar l’experiència.

Per tant, sí que cal obtenir informació.

— La informació és la millor arma contra la por. En cal sobre la fisiologia i la psicologia del part. Sobre com funciona el cos i com afecten les emocions durant el procés del part. Cal eliminar la por perquè no hem estat dissenyades per donar a llum si no ens sentim segures. La por tendeix a inhibir el part i el perllonga. Eliminar pors permet prendre decisions basades en la informació. Per fer-ho utilitzem tècniques d'hipnosi.

Però la hipnosi no té gaire bona fama.

— S'ha guanyat aquesta mala fama pel seu ús en espectacles, però és un estat ben normal. De fet, tots hi entrem diàriament, per exemple, quan estem a punt de dormir o despertant-nos. El tercer pilar són les eines com ara la respiració, de relaxació, estratègies per prendre decisions o altres recursos de gestió emocional, entre d’altres.

I suposo que tot plegat també és útil en el postpart.

— Sí, de fet les eines que s’aprenen amb l’hipnopart són per a tota la vida. Aprenem a dirigir l’atenció als nostres objectius amb flexibilitat. La calma és el nostre superpoder.

Com és una casa al Vietnam amb tres filles petites?

— Plena de caos, roba per recollir, joguines per recollir, alegria, malalties lleus que es contagien, baralles entre germanes i molt soroll. El que m'ha costat més de la trimaternitat ha estat la sobreestimulació del soroll constant.

És possible mantenir la calma?

— Treballo la respiració, que és l'única funció automàtica que es pot controlar i és una gran eina per crear un estat de calma. En comptades ocasions he ensenyat a les dues grans a utilitzar la respiració. Normalment, m’ho veuen fer a mi i, per imitació, han après a respirar per calmar-se. Quan estic enfadada o desbordada els dic que necessito temps i em veuen enfocar-me en la respiració.

I com cal respirar?

— Inhalant a poc a poc, allargant l’exhalació. Inhala en quatre temps i exhala en vuit temps, durant dos minuts. Veuràs com el teu estat canvia.

Quines preguntes et fan les grans sobre la petita?

— No entenien que plorés tant i em preguntaven si estava trista. De seguida van entendre que era així com es comunicava. Volen saber quan podrà parlar o caminar. No entenen que calgui esperar. Volen que creixi i jugar juntes.

Què més no entenen?

— Durant el darrer embaràs, a casa dèiem que si era una nena es diria Àsia i Dante si era nen. Però l’Arlet entenia que hi hauria una Àsia i un Dante, així que dies després del naixement de l’Àsia encara venia a tocar-me la panxa i a preguntar-me quan naixeria el Dante.