Sacrificis de víctimes sagrades

Segur que, des del seu cel, Miquel Àngel Riera està content que una de les joves promeses que va saludar i celebrar, el poeta i traductor Joan Antoni Cerrato, es confirma i gaudeix d’una època fructífera. Fa uns mesos, Cerrato es va coronar amb el Premi-Beca Vidal Alcover amb un projecte per traduir Finnegans Wake de James Joyce, una obra descomunal que s’afegeix al currículum d’un veritable pont humà entre llengües i cultures que ens ha brindat treballs d’Anaïs Nin, Sara Teasdale, Ezra Pound o Emily Dickinson. De fet, l’aventura de traslladar al català la canònica poeta d’Amherst va induir l’autor a la creació d’escriptures pròpies, i el resultat és el darrer volum de Cerrato com a poeta, Dickinsonianes, que va merèixer el 33è Premi de Poesia Òmnium Vallès Oriental. Publicat per Gall Editor, el llibre es presenta aquest dissabte matí 18 de novembre a la llibreria manacorina Món de Llibres.

Aquestes bones noves coincideixen en el temps amb la darrera traducció, acabada de sortir del forn, que ha fet Joan Antoni Cerrato amb el toc punyent que el caracteritza: Adam Bede, la primera novel·la, com també l’obra més venuda i llegida de George Eliot, pseudònim amb què l’escriptora victoriana Mary Ann Evans va donar a difondre els seus treballs deutors del romanticisme, sobretot de William Wordsworth i del colossal poema èpic i filosòfic El preludi. Eliot descriu el caràcter feréstec de l’Anglaterra rural i captura les ànimes de les persones més humils, les “classes subalternes” que va cantar Raimon, analfabetes, però lligades a la terra i a uns valors morals i ancestrals implacables ja perduts. En la fictícia comunitat d'Hayslope, quatre personatges viuen i pateixen un cruel rectangle amorós, políedre que probablement marca una influència decisiva en les novel·les d’Iris Murdoch. Assistim a una història de seduccions i d’assassinat, escrita amb un extrem i desesperat patetisme que lliga amb la veu de Víctor Català, la màscara literària que va fer servir Caterina Albert per transmetre una cosmovisió sòrdida del món: Adam Bede i La infanticida comparteixen immolacions motivades per tràgiques circumstàncies.

L’edició és d’Adesiara, segell que, segons el gegant de les lletres catalanes, Feliu Formosa, és “exemplar”, perquè s’arrisca, “amb un admirable entusiasme”, per proporcionar-nos joies de la literatura universal. Ell mateix ho explica al seu quart diari, El temps robat (Pagès Editors, 2019). Ara, George Eliot, gràcies a Joan Antoni Cerrato, s’afegeix a un catàleg memorable i a altres traduccions recents, com la que va dur a terme, fa poc, Jordi Fité de Silas Marner, en aquest cas, per a Edicions de 1984, una altra editorial de referència. Tot són exemples que la traducció en català viu una indiscutible era daurada.