A Robines també hi ha vida
Molts narradors han inventat espais literaris per emmarcar les seves històries. Conegudíssims són els casos de William Faulkner i Gabriel García Márquez, que varen crear els ja mítics universos psicogeogràfics de Yoknapatawpha i Macondo, respectivament. Tanmateix, no cal haver de recórrer a literatures estrangeres per tal d’arribar a indrets memorables. Tal com va cartografiar Joan-Lluís Lluís amb el seu Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans, a ca nostra disposam d'un fotimer de localitzacions èpiques: des de l’Andratx de Baltasar Porcel fins a l’Almandaia d’Antoni Vidal Ferrando, passant per l’Acrollam dels dos Mesquida (Biel i Jaume) o el territori que avui ens ocupa, la Robines de Llorenç Moyà, topònim de l’antiga alqueria àrab que va fer servir l’insigne binissalemer per tal de convertir-la en l’escenari predilecte i majoritari dels seus contes i de les seves novel·les curtes. El nou explorador dels secrets d’aquesta localitat tan especial al cor de Mallorca és Miquel Àngel Vidal –un dels majors experts en l’obra de Moyà perquè li ha dedicat una tesi doctoral, la biografia canònica i diverses edicions dels seus poemes en diferents editorials– amb el volum El mite de Robines a Edicions Documenta Balear.
Amb aquesta obra molt ben plantejada i elaborada, fruit de molts anys d’estudi i de treball, Miquel Àngel Vidal torna a confirmar que no només és un dels escriptors més prolífics i valuosos de la literatura catalana –amb novel·les esplèndides com El batec de la fosca a Quaderns Crema i obres de teatre tan poderoses com El bosc de Birnam a Lleonard Muntaner, Editor i extraordinaris reculls de contes talment L’impacte dels meteorits a Disset Edició–, sinó que també es tracta d’un lector atent i d’un veritable investigador narratològic capaç d’oferir un bon ventall de profitoses perspectives de lectura, d’aprofundiment en la cosmogonia d’un lletraferit fascinant. Les pàgines d’El mite de Robines són una anàlisi minuciosa d’una de les vessants menys conegudes d’un autèntic mestre verbal que sobretot va constatar el seu art en magnes composicions líriques, però que també tenia molta traça amb una narrativa atrevida que s’emmarcava en un període molt concret, i també molt dur, de la nostra història. Llorenç Moyà fou un dels poetes de postguerra –juntament amb Jaume Vidal Alcover, Josep M. Llompart i Blai Bonet– que durant la dictadura franquista va començar sota el mantell de l’Escola Mallorquina i després va saber construir una veu pròpia, més moderna i eclèctica, i fins i tot provocativa.
El mite de Robines. Narrativa de Llorenç Moyà, de Miquel Àngel Vidal a Edicions Documenta Balear, és un magnífic llibre que convida a rellegir, des d’altres òptiques, els llegats de l’autor que va viatjar al país de les cantàrides.