Cada casa, un món

La nova identitat d'un pis clàssic de l'Eixample

La reforma ha prioritzat el confort i la calma a la llar

La comoditat (d'una taula a mà), l'eficiència (d'una font modulada de llum), la domesticitat (d'una tassa de cafè veient clarejar), la comoditat física (cadires fondes i coixins), la intimitat (llegir un llibre, xerrar). Totes aquestes característiques sumades contribueixen al clima de calma interior que és part del confort que estàvem buscant”. Així ho diu l’arquitecte Bernat Riera, fundador de Sigla Studio, que no només és el responsable de la reforma d’aquest pis de l’Eixample barceloní, sinó que també és qui hi viu amb la seva parella.

Cargando
No hay anuncios

L’habitatge, de 90 m2, en realitat és la meitat del pis que va ser dels avis. “Jo hi vaig néixer”, diu Bernat Riera, que va destinar l’altra meitat del pis familiar al seu estudi d’arquitectura. “Tinc el despatx al costat, així que vaig viure molt aquesta obra”, confessa. I és que, com passa en la majoria dels pisos clàssics de l’Eixample –aquest forma part d’un edifici construït el 1925–, al dels avis també s’hi entrava pel mig, el lloc del pati interior, un punt de més foscor per a un recorregut vivencial que porta de la zona més fosca a la més lluminosa: d’una banda la del cèntric carrer, on ara s’ubica el despatx de Sigla Studio, i de l’altra, la que s’obre generosa al gran pati d’illa. Amb orientació sud i molta més quietud, aquesta havia de ser la meitat per fer-hi casa seva.

Bernat Riera i la seva parella tenen molt present el concepte de llar. Per això l’arquitecte parla del confort com “el més gran dels luxes”. Tal com ho sintetitza a l’inici, tenir un espai ben comunicat, amb les coses necessàries a mà; guanyar la llum natural i que cada racó sigui un lloc còmplice per a vivències íntimes, van ser alguns dels reptes principals de la reforma. Això sí, tota feta seguint el principi que la nova identitat no usurpés la d’aquell pis clàssic de l’Eixample, sinó que potenciés les característiques que li donen, precisament, la identitat.

Cargando
No hay anuncios

Un moviment de reubicació de la cuina, que va passar d’una zona fosca a l’espai tot comunicat i amb gran profusió de llum natural tot el dia, ara permet a més gaudir d’aquest gran espai que és el que reuneix sala, menjador, cuina i galeria amb grans vidrieres, un lloc on estar, treballar, llegir, esmorzar... A aquest espai unitari que no renuncia a cap dels seus racons s’hi arriba a través d’un passadís-distribuïdor que organitza els tres dormitoris i els dos banys que té l’habitatge. Sí, una configuració respectuosa amb el passat que fa molt més confortable el present. 

Cargando
No hay anuncios

Entre els sostres alts de sempre i la fusta a terra –l’hidràulic original es devia treure en una reforma de fa dècades– es crea un espai vital de calidesa. També hi contribueix en gran manera la voluntat de l’arquitecte de potenciar els elements constructius característics de l’època. I sobretot la feina que s’hi ha fet de recuperar les textures originals: repicar les parets de càrrega per despullar el totxo i deixar-lo lluir, i les que no són de càrrega treballar-les amb distintes tècniques, com una mescla de calç i guix. Tot plegat, natural i terrós, transpira calidesa. Perquè a la recerca de l’harmonia i unitat de tots els espais de la casa, aquestes textures són les que envolten la vida tant als espais comuns com en aquells que ofereixen la intimitat màxima.  

Cargando
No hay anuncios
El poder d'una obertura circular

L’arquitecte Bernat Riera, de Sigla Studio, va decidir deixar el dormitori principal al lloc on estava originalment al pis dels seus avis. Era, però, una habitació bastant fosca, separada per un mur de càrrega de l’espai que ara ocupa la sala-cuina-menjador, banyada per la llum natural que entra de la galeria amb vistes al pati d’illa. Per dotar el dormitori de llum natural va optar per fer una obertura circular de dimensions considerables en el mur de càrrega i, així, no només donar entrada a la llum, sinó millorar la comunicació entre les estances i, a més, augmentar la sensació d’amplitud del dormitori. La gran circumferència s’ha fet amb maó ceràmic manual d’una bòbila local, i s'ha afegit un perfilat de textura terrosa a un mur que s’ha deixat amb els maons vistos. Però aquest gran cercle també dona continuïtat a la funció estructural del mur en el qual s’ha obert. Al cap i a la fi dibuixa un arc de descàrrega natural, que és la manera de fer aquesta obertura sense necessitat de bigues.