NANOTECNOLOGIA
Suplements15/10/2021

Nanotecnologia? Sí, gràcies, però amb compte

Es presenta el ‘Llibre blanc de les nanotecnologies’

9.391 productes fabricats per 2.739 empreses de 64 països. Aquests són els registres que en aquests moments hi ha a la base de dades StatNano, que, segons molts experts, és la font d’informació més fiable sobre la presència de productes nanotecnològics al mercat. La nanotecnologia, per tant, és una realitat des de fa anys. Aquests productes s’utilitzen en la indústria cosmètica (896 productes), l’alimentària (360 productes), l’electrònica (1.936 productes) i la mèdica (1.134 productes), entre moltes altres. Cremes solars, pintallavis i cremes antienvelliment, potenciadors de sabor i de color, tractament d’aigües, components electrònics més eficients, bateries amb més capacitat, plaques solars més eficients i resistents, i tractaments per a alguns càncers. Aquestes són algunes de les seves aplicacions.

El potencial d’aquesta tecnologia és, doncs, evident. Però què és un producte nanotecnològic? Doncs qualsevol objecte obtingut gràcies a la capacitat de manipular la matèria a escales molt petites i generar objectes d’entre 0,1 i 100 nanòmetres. Un nanòmetre és una milionèsima part d’un mil·límetre. Per tenir una idea del que significa, n’hi ha prou amb pensar que el gruix d’un cabell humà és d’uns 100.000 nanòmetres. Malgrat aquest potencial, hi ha molta incertesa sobre l’impacte a llarg termini de moltes d’aquestes substàncies en el cos o en el medi ambient. “La nanotecnologia ha sortit del laboratori i cal una societat informada àmpliament, no només del seu vessant positiu”, explica Jordi Díaz, nanoescopista dels Centres Científics i Tècnics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB) i un dels coordinadors del Llibre blanc de les nanotecnologies, editat per Thomson Reuters i presentat aquesta setmana. “L’objectiu del llibre és generar debat i un punt de trobada perquè la ciutadania, la indústria i les institucions reguladores tinguin present l’impacte ètico-social de la nanotecnologia, de manera que hi hagi un desenvolupament del sector com més responsable millor”, afegeix Joan Mendoza, filòsof i coordinador d’una unitat tècnica dels CCiTUB, un altre coordinador del llibre.

Cargando
No hay anuncios

Una regulació difícil

Com ha passat sempre al llarg de la història, la regulació apareix per necessitat un cop les aplicacions d’una tecnologia comencen a ser una realitat. En el cas de la nanotecnologia, la dificultat d’establir mecanismes de regulació rau en el fet que les partícules nanotecnològiques no només són invisibles a ull nu sinó que són molt difícils de detectar. No hi ha aparells portàtils que ho puguin fer. Cal un microscopi electrònic, una infraestructura que pot costar uns quants milions d’euros. “Tot i que la regulació s’està adaptant al coneixement nanotecnològic actual, cal fer-ne seguiment i aplicar el principi de precaució”, considera Mendoza. En aquest sentit, María Casado, titular de la Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona i també coordinadora del llibre, pensa que “no es pot confiar tot a la llei, sinó que cal implicar els centres de recerca, la indústria i els poders públics per promoure la responsabilitat i la transparència”.

Cargando
No hay anuncios

Al llibre s’hi consideren totes aquestes qüestions ètiques i legals, i també s’hi tracta la perspectiva de gènere en l’àmbit de la nanotecnologia, així com el seu impacte en els objectius de desenvolupament sostenible i el transhumanisme, la toxicitat dels nanomaterials i els riscos laborals que impliquen. Perquè una cosa són els possibles efectes d’aquestes substàncies en el medi o en el cos d’un pacient o d’un consumidor de certs productes, i l’altra són els riscos que es puguin derivar de treballar produint-los. Però, si les nanopartícules són invisibles i costen tant de detectar, com es pot saber si un treballador hi està exposat? “Potser hem de fixar-nos en el que fan en països com França, que periòdicament analitzen mostres de certes empreses amb microscòpics electrònics, i posar els recursos necessaris per fer-ho”, apunta Mendoza.

Un altre dels aspectes que analitza el llibre és la importància dels projectes educatius i divulgatius sobre nanotecnologia. “A més dels possibles impactes, aquesta tecnologia generarà molts llocs de treball i per això és important que els ciutadans del futur n’estiguin informats”, explica Díaz. El llibre també reuneix aportacions d’autors llatinoamericans i, en conjunt, ofereix una mirada panoràmica inèdita a totes les implicacions de la nanotecnologia que el converteix en una eina útil per regular el sector amb responsabilitat.