La incubadora del futur

Mai no he pogut evitar sentir fascinació per la figura i l’obra de Vicenç Altaió, una fascinació que va néixer a partir del descobriment que va significar la lectura del seu volum poètic 'Correspondències com conspiracions', publicat a la mítica col·lecció 'Tafal' dirigida per Àngel Terron i Andreu Vidal. A partir d’aleshores, tant el personatge com les seves escriptures polifòniques m’han acompanyat tot proporcionant-me continus pòsits de mestratge i experiències plenes. Com a creador verbal constant i coherent, Altaió ha erigit una monumental sèrie assagística: duu per títol 'Tràfic d’idees' i es va iniciar l’any 1986 i es va clausurar el passat 2024 amb l’edició –a cura de Lleonard Muntaner, Editor– del volum Enllaços amb l’avantguarda: de J. V. Foix a Albert Serra. Escriptures, art, cinema i política, que té un magnífic pròleg de Manuel Guerrero Brullet i un sensacional epíleg de Margalida Pons Jaume.

Té sentit que la col·lecció 'Temps Obert' de la cada cop més prestigiosa editorial mallorquina tregui a la llum aquest culminant assaig d’assajos de Vicenç Altaió en què reivindica les (post)avantguardes i la necessitat de l’heterodòxia, ja que aquest mateix catàleg inclou dos títols catalitzadors del gènere com són El codi torbat. De la poesia experimental a l’escriptura conceptual', de Margalida Pons Jaume, i El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció, de Xavier Pla. Llegits conjuntament, aquests tres llibres s’entenen talment una esplèndida trilogia a sis mans sobre les mutacions i les reverberacions de l’escriptura que travessa els darrers cinquanta anys.

Durant gairebé quatre dècades, Vicenç Altaió ha configurat una vida feta a partir de cultura i d’una cultura que arrela en la fortuïtat de la vida. La sèrie 'Tràfic d’idees' li ha permès unir, en un mateix doll, els seus múltiples interessos i els seus diversos vessants. Dins les pàgines d’Enllaços amb l’avantguarda: de J. V. Foix a Albert Serra hi ha quatre blocs: reflexions sobre el jo que escriu; connexions entre artistes de diferents disciplines, des de Pablo Picasso fins a Valère Novarina passant per Pere Portabella i Josep Palau i Fabre, entre d'altres; una altra psicogeografia de Cadaqués a través de l’arquitectura, com ja havíem pogut percebre dins de l’orografia d’El radar americà i el cinema d’Albert Serra, amb el qual Altaió està profundament implicat per la seva amistat amb el director, però també per haver protagonitzat diferents obres seves com a actor (Casanova!) i perquè n’és un dels màxims especialistes. Per l’interès dels materials, i perquè culmina el projecte de tota una existència, Enllaços amb l’avantguarda: de J. V. Foix a Albert Serra, de Vicenç Altaió, és un llibre important, apassionant, radical i lliure que marca un final i incuba un nou futur.