Fruita per fer alcohol a la cel·la, droga, serres i punxons: què es confisca a les presons?

BarcelonaAlguns objectes i substàncies estan prohibits a la presó, però això no vol dir que no hi entrin. Els funcionaris de presons fan centenars de confiscacions cada any quan descobreixen, per exemple, un intern amb un mòbil, amb drogues o amb algun tipus d'arma. Durant els últims set anys, les confiscacions de drogues han crescut un 76%, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència i que el departament de Justícia ha declinat comentar. També han incrementat fins a gairebé duplicar-se les intervencions d'objectes perillosos.

Les dades del portal de transparència fan referència a la quantitat d'intervencions que han fet els funcionaris de les presons, i no a la quantitat d'objectes o drogues confiscats. Pel que fa a les drogues, de les 1.436 intervencions que es van fer el 2018, s'ha escalat fins a 2.532 l'any passat.El registre més baix coincideix amb l'any de la pandèmia, i fonts penitenciàries ho atribueixen al fet que durant el confinament les visites estaven restringides i era més difícil que la droga arribés a la presó. Als centres penitenciaris, les restriccions per prevenir contagis es van allargar fins a principis del 2022.

En aquest conjunt de confiscacions s'inclouen drogues de diferents tipus. Les dades de Justícia no concreten la substància sinó el format o presentació de la droga: en un embolcall, en un comprimit, líquid o en pólvores. Una altra categoria fa referència a "substància vegetal", és a dir derivats del cànnabis com la marihuana i l'haixix. El motiu que es classifiqui així, apunten fonts penitenciàries, és que els funcionaris no poden manipular allò que confisquen i són els Mossos d'Esquadra qui, a posteriori, analitzen les substàncies per aclarir de quina droga es tracta.

Amb lleugers canvis al llarg dels anys, la droga més intervinguda des del 2018 fins al 2024 és la que els funcionaris etiqueten com a substància vegetal. En total, suposa gairebé el 70% de les confiscacions de drogues a les presons durant aquests set anys. La segona categoria més freqüent són els embolcalls o paperines, seguides dels comprimits o pastilles i les pólvores.

Alcohol fet amb fruita fermentada

Un altre producte prohibit a la presó són les begudes alcohòliques, però els funcionaris detecten molt poques ampolles que aconsegueixin entrar des de l'exterior. De fet, des del 2018 fins al 2024, només consten 25 intervencions d'ampolles d'alcohol al total de presons catalanes. La gran majoria de l'alcohol que es confisca als presos l'han fet ells mateixos. Li diuen chicha i suposa més del 96% de les begudes alcohòliques que es confisquen als centres penitenciaris. "Omplen garrafes amb fruita i sucre i ho deixen fermentar", explica un treballador penitenciari que ha confiscat chicha diverses vegades. "L'emboliquen fort amb diverses capes de plàstic o bosses, ja que fa molta pudor i es pot detectar ràpidament si s'escapa l'olor. Si ho fan a la cel·la, és molt fàcil de detectar", afegeix aquest treballador.

Els registres de confiscacions de chicha són molt més alts que els d'alcohol envasat, i les intervencions que se'n fan a les presons s'han duplicat els últims anys, si bé ambuna caiguda l'any passat. Mentre que el 2018 es van confiscar begudes alcohòliques 57 vegades i 84 el 2019, l'any 2022 en van ser 113, el 2023 van fer el pic amb 162 i l'any passat en van ser 111. A diferència del que va passar amb les drogues, el confinament va suposar una pujada de les intervencions d'aquest alcohol fet pels mateixos presos. Durant la pandèmia, a les presons també es va haver de retirar el gel hidroalcohòlic després d'enxampar internes de Brians 1 mesclant-lo amb refresc per fer-ne combinats.

Objectes perillosos

Entre els objectes perillosos o que poden servir com a arma, la gran majoria de confiscacions són d'objectes tallants o punxants. Normalment, no es tracta de ganivets ni eines, sinó d'altres objectes que un intern ha manipulat perquè arribin a ser afilats o punxeguts, comenten fonts penitenciàries. Entre aquestes dues categories sumen més del 90% dels objectes perillosos confiscats, i el tercer lloc l'ocupen els objectes contundents.Les confiscacions d'objectes perillosos han augmentat fins a gairebé duplicar-se entre el 2018 i el 2023, amb una petita disminució l'any passat.

Entre els altres objectes perillosos que els funcionaris han trobat als presos hi ha les serres, amb tretze confiscacions en set anys. Les dades de transparència indiquen una sola confiscació d'una arma de foc: es va fer el 28 de juliol del 2022 a l'accés de la presó de Lledoners.

Mòbils

Un altre objecte molt preuat a les presons, però que està prohibit, és el mòbil. Les dades a què ha tingut accés aquest diari només recullen els tres últims anys de confiscacions de mòbils, malgrat que la petició comprenia des del 2018 i que amb la resta d'objectes i substàncies sí que es dona aquest historial. En aquests últims anys s'han fet, segons transparència, 796 confiscacions de mòbils el 2022, 1.238 el 2023 i 1.201 l'any passat.

En canvi, en una resposta parlamentària a què ha tingut accés l'ARA, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va donar el mes de març unes dades que arriben fins al 2018, però que en els anys més recents apuntaven xifres més baixes que les dades del portal de transparència. Amb tot això, segons les dades que va facilitar Espadaler, les confiscacions de mòbils s'han més que duplicat des del 2018 (358) fins al 2024 (859).

Diners en efectiu

Les confiscacions de diners en efectiu són testimonials, fins al punt que el 2018 i el 2019 només en consten dues i la xifra més alta, del 2024, és de vuit. "Allà dins els diners no serveixen per a res, tret que els guardin per donar-los a la família quan els visiten", expliquen fonts penitenciàries. A la presó, els interns tenen un compte de peculi, que es recarrega amb el seu sou si treballen al centre o bé amb els diners que els envia la família. Per seguretat, cada setmana tenen disponible un màxim de 100 euros per gastar, i poden fer-los servir per despeses al centre com ara a l'economat.