Feliu Formosa i la cultura com a forma de vida

El passat 10 de setembre del 2024, aquest tità de les lletres catalanes anomenat Feliu Formosa va celebrar 90 anys de trepitjar la terra a través d’una vida absolutament consagrada a la cultura. La feliç efemèride va venir acompanyada de múltiples actes d’homenatge, a més d’edicions encertades i necessàries. Segurament una de les més importants és la que acaba de treure a la llum l’exquisida editorial Quid Pro Quo: el magnífic tom amb tapa dura dels Diaris complets del poeta, prosista, traductor, professor i home de teatre que durant nou dècades ha brillat com a investigador en vers, com a ambaixador entre Alemanya i els Països Catalans, com a generós exaltador de moltíssimes i variades generacions. Sense cap mena de dubte, aquests diaris, reunits per primer cop en una obligada recuperació, són el testimoni directe de la feinada.

Com el mateix Feliu Formosa reconeix amb una ment lúcida i un encomanadís ànim treballador que incita a insuflar els dies amb il·lusió i empenta, els diferents volums dels Diaris complets són una posada en lletra de les seves experiències, i totes i cadascuna d’elles passen pel sedàs de la cultura entesa talment com una forma de ser en el món, la columna espinal del dia a dia. Ja va deixar sentenciat amb encert un dels seus mestres més estimats, Joan Vinyoli, que entre ser poeta o simplement viure hi ha una bella possibilitat que és viure poèticament, i llegint aquestes bellíssimes i poderoses pàgines arribam a la conclusió que Formosa ha encarnat a la perfecció l’ideal vinyolià com a tòtem poètic, però també com a prosista notori o com a encoratjador animal dels escenaris. Estam davant del convit perfecte per a amants de la seva obra que vulguin tornar a la font ufana, però també per a qui no conegui una de les figures indiscutibles de la literatura en català, ja que presenten la seva despullada personalitat humana, massa humana, però també el resultat de les seves facetes quotidianes: lectures, pel·lícules, viatges, emocions, espectacles de tota casta o les dificultats patides a l’hora de traduir tot triant el mot fidel.

Tot i que a voltes Feliu Formosa hagi lamentat no haver-se pogut dedicar més a l’escriptura narrativa, reunits en aquesta publicació de luxe els Diaris complets es llegeixen amb l’interès i el fervor de les millors novel·les, perquè es despleguen amb una escriptura en què la sang s’ha transformat en tinta. Per sort, aquestes pàgines memorables i memorials no són el final de res, ja que el prolífic autor no ha posat el darrer punt a una trajectòria que continua i que aquest 2025 s’eixamplarà amb més títols fins ara inèdits i amb traduccions que –no en tenc cap dubte– esdevindran de referència. Si l’any passat va ser un Any Formosa, aquest que ara tot just comença encara ho serà més.