Eduard Sanahuja i Yll: Ecce Puer
El 2024 va ser un any sensacional per al poeta Eduard Sanahuja i Yll: va triar i traduir 51 poemes de Gai Valeri Catul a AdiA Edicions, va treure a la llum la importantíssima i ja canònica antologia El temps dorm sol. Poesia 1981-2022 per a Pagès editors i va rematar la jugada guanyant el premi Pare Colom de Poesia amb Mal menor, magnífic volum publicat a la col·lecció La Fosca de Lleonard Muntaner, Editor. No caldria explicitar-ho, però ni és habitual ni passa sovint, per desgràcia, que tantes fites merescudes coincideixin. Tanmateix, tot plegat té un sentit ple, ja que aquesta feliç etapa en la trajectòria de Sanahuja i Yll és el resultat de molta feina feta durant anys i d’una dedicació poemàtica que, amb bon ritme i passa ferma, va aconseguint un merescut ressò amb una obra coherent, orgànica i profundament personal. Com a manobre del vers, com ho diria Damià Huguet, aquest autor ha bastit una poètica pròpia que s’abeura dels clàssics –talment el ja esmentat i deliciosament escatològic escriptor llatí Catul– per configurar una veu genuïna que es mou entre dos pols còsmics: Eros i Tànatos, és a dir, l’Entusiasme Dionisíac i la Saturniana Melancolia o, amb mots clars i contundents, l’Amor i la Mort.
Si gràcies a les plomes de Marcel Proust, Elias Canetti, Ágota Kristóf i Annie Ernaux, per citar només uns quants noms, hem entès que els records són una fecundíssima matèria literària, a més d’una categoria moral, doncs amb Mal menor Eduard Sanahuja i Yll proposa una nova odissea pels entreforcs de la memòria a la recerca de transformacions alquímiques. A través de les alhora obscures i lluminoses pàgines d’aquest poemari, assistim a un procés de consciència i de conscienciació generades per una greu malaltia patida en la infantesa: un tall vitenc, un trauma, un estigma, és a dir, un fet determinant que marca, amb ferro roent, la resta d’existència, i és amb els anys que, gràcies a la distància i a la maduresa, pot tornar a encarar tal situació per entendre, per copsar i per compartir algunes de les conclusions. Mal menor és, per tant, una investigació en vers sobre la relació i les òrbites que s’estableixen entre una criatura i la malaltia que li obre els ulls a la crua intempèrie del món.
Hauria estat molt fàcil caure en un to autocommiseratiu, indulgent, morbosament exhibicionista. Però el poeta Eduard Sanahuja i Yll supera tals perills i ofereix un martirologi sincer a partir d’uns genials poemes tocats per una sobirana càrrega simbòlica i la narrativitat justa, perquè no, no són textos narratius, són més aviat llampecs farcits de negres significats segellats per un to irònic, a voltes càustic, i imatges epifàniques. El resultat? Un llibre excepcional.