Infància

Les dones que renuncien als nadons en el moment del part cauen a la meitat en una dècada

La DGAIA es fa càrrec de la tutela dels menors i els busca família per adoptar-los

BarcelonaEntre 25 i 30 dones renuncien cada any a quedar-se amb el seu nadó, una xifra que en els últims anys es manté estable i força lluny de les que hi havia cap a mitjans de la dècada passada. Per exemple, a Catalunya, el 2006 i el 2007 es van registrar 57 i 54 casos, respectivament. Des del 2019 sumen en total 104, tot i que falta revisar encara les dades del 2022 (18 expedients, de moment).

Les anomenades renúncies hospitalàries no tenen res a veure amb els abandonaments de criatures, un fet que és un delicte i, per tant, està castigat penalment per posar en risc la vida del menor. Per contra, la renúncia és un acte legal a través del qual la mare o els dos progenitors manifesten la seva voluntat de cedir la seva potestat sobre el nadó, sigui durant l'embaràs o en el moment del part. Ho han de fer per escrit i detallant-ne els motius, després d’haver estat prèviament informats de les alternatives perquè es puguin quedar amb el fill, com ara la cessió temporal de la guarda a l’administració perquè pugui buscar família d’acollida temporal o oferir una plaça en un centre maternal fins que es pugui estabilitzar la situació que els impossibilita quedar-se'l. La llei permet uns dies de reflexió en què es poden desdir de la renúncia.

Cargando
No hay anuncios
Mares que renuncien al seu fill en el moment del part
Les dades del 2022 són provisionals

Si es ratifiquen en la seva decisió de renunciar als drets i deures que tenen amb aquesta criatura, les treballadores socials dels hospitals activen el circuit atenent la instrucció 1/2022 de la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Això suposa que un professional tècnic i un jurista es traslladin fins al centre per informar la mare o tots dos progenitors d’aspectes legals i tècnics per tal d’acabar amb una declaració de desemparament del menor, que passarà a estar sota la tutela de l’administració. D’acord amb el Codi de Família, és quan ja es pot dictar que el nadó pot passar a una família d’acollida en la modalitat de preadopció, com a pas previ a l’adopció. Però fins que no es trobi una família adient, la criatura estarà en un centre d’acollida de la DGAIA.

Cargando
No hay anuncios

No estigmatitzar les dones

Tant els hospitals com la mateixa DGAIA són reticents a informar sobre les renúncies, potser per no estigmatitzar les mares en un procés dolorós. Fa uns anys, però, s’apuntava a embarassos que no comptaven amb el suport de la família o la parella, a maternitats adolescents o al fet que els progenitors no es veien capaços de cuidar el fill si, per exemple, té una discapacitat. David Rodríguez, vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i especialista en infància, afegeix com a una possible causa “la fuetada” que han provocat les crisis encadenades i que a aquestes mares els costa molt “imaginar un futur pròsper” per a la criatura. “Es pot percebre com un acte de protecció i amor”, subratlla, i aprofita per fer valdre la feina que fa el col·lectiu de treballadores socials “com a suport i acompanyament, i també com a garant de l’acció protectora cap a l’infant”.

Cargando
No hay anuncios

El protocol per a aquests casos estableix que la mare té el dret de decidir si en un futur la DGAIA podrà revelar la seva identitat quan el fill biològic compleixi la majoria d’edat i vulgui saber els seus orígens. O, per contra, voldrà mantenir l’anonimat. En tot cas se li permet fer un escrit adreçat a la criatura o deixar-li un objecte de record. També poden manifestar si volen fer constar el nom que els agradaria per a la criatura perquè consti en el seu expedient, tot i que no és obligatori que el conservi en cas d'adopció. Sempre, però, és la “decisió de la mare”, subratlla la DGAIA. En un cas i l'altre, a l'expedient de la criatura sí que constaran quan sigui possible els antecedents mèdics de la mare i el pare (si és conegut i la dona vol identificar-lo).

¿A què es deu la davallada de renúncies de l’última dècada? Hi ha “múltiples circumstàncies”, assenyala Rodríguez. Així, apunta a la contínua baixada de natalitat en tots aquests anys, l'ús més gran de mètodes anticonceptius per evitar embarassos no desitjats o l’increment de recursos de suport i reforç parental positiu, com espais de suport maternoinfantil, programes d’acompanyament en la franja 0-3 anys, o el desplegament de serveis com el d’intervenció socioeducativa.