Suplements04/06/2021

Damià Rotger entre esvalots

L’Editorial Moll encara no ha resolt la seva situació legal amb qui va publicar-hi obra abans de la fallida econòmica que la va clausurar, però en els darrers mesos s’ha reinventat com a Nova Editorial Moll i ha tret nous títols amb un disseny diferent i cridaner. Després d’aquesta necessària estirada d’orelles, que en cap cas no va destinada al poeta, cal dir que Llibre d’esvalots, darrer volum de Damià Rotger (Ferreries, 1981), és una bomba de versos incandescents, un molt bon poemari que retorna la dignitat perduda a la col·lecció “Balenguera”.

El pròleg de Vicenç Altaió –erudit i críptic, sinuós i concret, transversal i obert com tot bon text nascut de les mans de la llibertària generació dels 70– constitueix un vistiplau i ofereix les claus de l’esclat líric: cúmul de passions perfilades a través d’una mirada que entén la literatura no com un caramull de papirs sinó com una forma de vida. Hereu de Ponç Pons i Pere Gomila, originadors d’un Existencialisme Poemàtic, però també hereu de Pink Floyd, King Crimson o Jethro Tull, entre altres grups lisèrgics, aquest animal poètic dit Damià Rotger ha volgut convertir la seva poesia en una cosmogonia descomunal, coherent i orgànica malgrat la seva rauxa abrandada, en què la Sang i el Furor són el Combustible Absolut. Tant William Blake com Màrius Sampere celebrarien amb cants exaltats aquestes pàgines. Igual d’òrfic i experimental que els mestres, Rotger és el demiürg d’una poesia èpica però també d’una fiblada pensamental en què les lletres, les tipografies i els poemes es confonen amb el paisatge insular i esdevenen eix vertebrador: “Sí, d’acord, l’home penetra, / però sempre serà el de fora”. Eros i Tànatos són, de bell nou, les Divinitats Preponderants.

Cargando
No hay anuncios

Els escenaris són delirants de tant frenesí. Les imatges? Visionàries. El llenguatge? Farcit de neologismes frenètics i apropiacions verbals d’altres llengües i d’altres disciplines. També hi ha arcaismes voluntaris marcats per una intensitat messiànica. El to general és grandiloqüent. I jo no puc fer res més que identificar-me plenament amb aquest Entusiasme, que etimològicament significa patir la possessió de Zeus, o sigui, del que és Diví: En-Zeus-Iasme.

Llibre d’esvalots es clou amb una última aportació de l’autor: les notes que considera oportunes per aprofundir en el sentit d’alguns textos. Sota el mantell de T.S.Eliot i The Wasteland, amb aquests comentaris Damià Rotger confirma que no és només amo d’un lliscant vers lliure sinó també un lector atent i voraç, així com un prosista que en el futur podrà oferir una narrativa més que interessantíssima. Llibre d’esvalots té l’alenada d’obra destinada a perdurar com a escaló important en la trajectòria de Damià Rotger, un autor audaç que ara ajuda una col·lecció poètica a renéixer de les seves cendres.

Cargando
No hay anuncios